2 de novembre del 2011

Les magranes

Ja arriben als nostres mercats les magranes, aquest fruit que per fora és poc atractiu, quasi diria lleig, però que quan l'obres és un espectacle de color (com quasi sempre les aparences no tenen res a veure amb l'interior).


C.I.C.-Moià


El seu baix contingut en sodi i alt en potassi fa de les magranes adients per a persones amb hipertensió arterial, ja que produeix un efecte diürètic sobre l'organisme, i la vitamina C que conté les converteix en un aliment preventiu per al fred. Més enllà, des de l'antiguitat s'ha parlat de les virtuts afrodisíaques de les magranes i, els àrabs recomanaven beure'n el suc per treure  l'odi i l'enveja del cor.


Per tot plegat, sembla que no han d'haver objeccions a prendre aquesta fruita. Només un consell: trieu magranes amb "el cul obert" (segons paraules de la fruitera) perquè són les més dolces.


I si el que us reté a menjar-les és pelar-les, cap problema! Només cal tallar la magrana en sentit horitzontal i amb una maça aneu donant-li cops i els grans aniran caient un darrere l'altre de manera bastant ràpida i embrutant-nos poc (consell de la meva sogra, que a més ajuda força a desestressar-nos).


Recomanacions de Rosa Baró Vilà (Dietista - Nutricionista)
  • Convé triar la fruita sense talls ni cops, quan la pell estigui dura i llisa i que tingui un color viu amb matisos marrons.
  • Una magrana de qualitat és sense esquerdes de creixement i sense arrugues a la pell, que poden ser a causa del retard en la recol·lecció. La magrana s'ha de collir abans que maduri completament, si no és així, el fruit explota a l'arbre.
  • Cal triar les magranes d'elevat pes respecte a la seva mida.
Consum
  • Encara que les magranes es troben als mercats a mitjans de setembre, és més entrada la tardor quan aquesta fruita presenta més qualitat, i es manté fins a finals de gener.
  • A temperatura ambient es mantenen bones durant uns dies i si no es consumeixen immediatament, és recomanable guardar-les a la nevera, i així fins a tres setmanes.
  • Els grans de la magrana s’utilitzen en diferents postres com la macedònia o es poden macerar amb mel, suc de llimona o most de raïm.
  • També es fan gelats, gelatines, mousses, cremes, melmelades, gelees, confitures, sucs, etc.
  • Es poden utilitzar en preparacions salades com a complement d’amanides d’enciam, en guisats o en cuines orientals s’utilitza per farcir carns.
  • Per últim s’obté el suc que s’anomena granadina, és molt refrescant i s’utilitza per fer xarops, confitures i gelats.
Propietats dietètiques i nutricionals
  • És una fruita de baix valor calòric pel component majoritari que és l'aigua, més del 80%.
  • Només destaca per la seva aportació de potassi, que la converteix en un aliment idoni per a casos d’hipertensió arterial
  • Conté també vitamina C, antioxidants i tanins, que li atorguen efecte antiinflamatori i astringent, i el sabor amarg tan característic.
Composició 100g de magrana
Energia 52-60 kcal
Hidrats de Carboni 13 g
Fibra 3-3,5 g
Vitamina C 20 mg
Potassi 275mg


Consejos sobre las granadas. Léelo!
Grenades tips. Read it!

---------------------------------------------------------------------------------------

7 comentaris:

  1. La magrana és fantàstica i, com tu dius, va bé tant per a postres com per posar en una amanida (on per cert, m'hi encanta). Això del suc de magrana encara és molt habitual a la zona de Turquia, sobretot a Istambul. És clar que allà les magranes tenen un color més intens. Sembla sang i el suc és boníssim i barat!!!

    ResponElimina
  2. La meva mare m'explicava de petit que, fa molts anys, a un condemnat a mort li van donar l'oportunitat de lliurar-se de la pena capital. Per obtenir el perdó, tenia que ser capaç de menjar-se una magrana sense que li caigués un sol gra al terra. Malauradament no ho va aconseguir.

    ResponElimina
  3. Molt interessant això que has explicat, a mi les magranes m´agraden moltíssim, així que m´alegro que tinguin totes aquestes propietats...petonets

    ResponElimina
  4. MARINA, no sabia això del suc de magrana a Turquia. Quan hi vagi m'hi fixaré i em demanaré un.

    ÀLEX, vaja que amb la història de la teva mare queda clar que no és tan fàcil pelar les magranes!!! Ja m'havia adonat, tot i aplicar el truc de la meva sogra.

    Mª JOSE-DIT I FET, Benvinguda, m'alegro que t'agradi la informació que dono. Per cert m'he passejat pel teu bloc i ja el tinc afegit a l'apartat de "Altres cuiners que ajuden a omplir el tupper".

    ResponElimina
  5. M'encanten les magranes, penso que es una fruita desaprofitada... Tot i que ultimament sembla que torna amb força, oi?
    M'agrada molt posar-ne a les amanides!

    ResponElimina
  6. GEMMA. Per mi sempre menjar magranes ha estat com menjar una joia. I es veu que a casa això ho han heredat. Jo, però, encara no les he utilitzat en àpats salats. Com quan era petita, a casa les mengem de postre (soles, amb sucre o amb vinet).

    ResponElimina
  7. No ho sabia això del potassi, veus que bé! Jo en menjo sovint, m'agraden moltíssim. Les poso en amanides o les acompanyo amb mató. Quines bones coses que ens dónes a conèixer, Marga!! Petons

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...