21 de març del 2013

La cocinera del presidente

Ahir vaig tenir la sort d'assistir, per primera vegada en la meva vida, a la preestrena d'una peli. Gràcies a Golem, la distribuïdora, vaig anar als cines Verdi per veure en versió original subtitulada La cocinera del president, de Christian Vicent, que s'estrenarà divendres 22 de març.



És la història novel·lada de la cuinera que durant dos anys va treballar a la cuina privada de François Mitterrand i durant un estigué davant els fogons d'una base francesa de l'Antàrtida. El discórrer dels seus dies al servei del president de la República, i les relacions, en molt casos dures, entre bambolines són el gran eix discursiu. Hortense, és un personatge que marca una distància amb tot el que l'envolta, també les persones, i a la vegada necessita conèixer davant de l que s'enfronta. Té, però, una passió personal per la cuina tradicional (que ella va rebre de l'àvia i la mare) amb productes molt lligats al territori i als seus productors. 

Per tot això m'agrada més el títol original "Les saveurs du palais", perquè l'argument inclou repetidament els quatre "saveurs" o gustos: el dolç (em van caure quatre llàgrimes al final de l'Antàrtida), el salat (unes pastanagues volant), l'àcid (un protocol desconcertant) i l'amarg (els crits de victòria de la cuina central).

Al llarg de la pel·lícula passen uns quants plats per davant dels nostres ulls (no aneu amb la panxa buida, sinó patireu). Són molt atractius per la seva aparent senzillesa, i mentre els veus passar inclús vaig pensar que jo els podria fer (Ingènua! De totes maneres, com que a la sortida no hi havia cap llibret amb el receptari de la pel·lícula em sembla que començaré a buscar per Internet les receptes perquè al pastís de col i salmó li veig possibilitats dins del tupper). És un passeig per la gastronomia francesa, però la tòfona, el foiegras i el pastís Sant Honoré apareixen repetidament com a ingredients vitals de la protagonista. 

Vaja. que em va agradar. És una pel·lícula amable, que et deixa un regust suau i tranquil al final, i el poc més de 90 minuts es passen ràpidament. 

Si voleu, podeu trobar-la a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (aquí veure a quines biblioteques la tenen, i si cap és a prop vostre, demaneu-la, us la portaran). No hi ha excusa per no veure-la!!!!


Us recomano veure-la i que descobriu els vostres propis "saveurs".

La cocinera del presidente - Trailer en español por TrailersyEstrenos

4 comentaris:

  1. M'apunto la recomanació, doncs. Em refio de tu!!! Petons, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ains... quina responsabilitat!!!! Jo no pretenc ser una gurú....de res.

      Elimina
  2. Jo vull anar a veure-la, però encara he de convèncer a la meva parella... m'has donat uns bons arguments! Gràcies! ;)

    ResponElimina
  3. Doncs jo tambè la vaig veure i vaig escriure un post al meu blog... pasa-t'hi si vols!
    Però com a tu em va agradar, vaig pensar que tambè podría fer la bola de col amb salmó... i no em va agradar gaire l'interpretació de "Miterrand". Per la resta fantàstica! Sense tenir un gran argument!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...