15 d’abril del 2013

Coca negra per dir adéu als "Dilluns dolços"

No estava previst. No era la meva intenció, però la materialització avui mateix de l'ERO que significa l'acomiadament de més de 30 persones, ha significat, també, la fi dels "Dilluns dolços".


Va néixer casualment i durant aquest quasi tres anys ha significat molt per nosaltres, i de ben segur així ho recordarem. Però ara, tot aquest procés ha malmès profundament els ànims de tots i de cadascú des de les seves circumstàncies personals, però en definitiva ens ha trencat una part de nosaltres. Totes les coses tenen el seu moment, i el d’aquest ha passat. A partir d’avui les coses no seran igual ni pels que marxin, per suposat, ni pels que quedin.

Ara tots necessitem un “temps de dol”, recompondre’ns, i qui sap, potser arribi el moment que de nou hi puguin haver “dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres dolços”, en aquests feina o on en alguna altre.

He de dir que per ser l’últim el postre no ha quedat gaire vistós (cosa suposo del meu interior), però en tot cas ha estat fet amb tot el carinyo del món.

Adéu "Dilluns dolços"!!!!!!

Ingredients:
3 ous
1 iogurt natural
1 mida d'iogurt amb sucre
1 mida d'iogurt amb farina
1/2 mida d'iogurt amb oli
1 sobre de llevat
1 polsim de canyella
50 gr de cacau amarg en pols
sucre glacé
1 maduixa

Preparació:
Batre tots els ingredients amb les varilles elèctriques (excepte el sucre glacé i la maduixa). Abocar en un motllo de silicona rodó (jo he utilitzat un d'aquells desmotllables). Posar al forn prescalfat a 180ºC, durant 45 minuts (controleu el temps segons el vostre forn). Desmotllar i decorar amb el sucre glacé i la maduixa.


Hoy en la fiambrera: El libro De la cocina a la mesa en 10 minutos Léelo!
Today at the lunch boxThe book From kitchen to table in 10 minutes  Read it!
Ces boîtes à lunch: Le livre De la cuisine à la table en 10 minutes  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

6 comentaris:

  1. Ostres doncs sap greu tot això, les bones costums no s'haurien de perdre i molt menys per un ero. Un pastís de xocolata és sempre un fi de festa irresistible.

    ResponElimina
  2. Em sap greu. La situació és tan crua que és dificil mantenir l'humor. Les coses es trenquen. Pero sempre hi ha l'esperança de començar-ne de noves. Molts ànims

    ResponElimina
  3. Malgrat finalment no estic acomiadada, els sentiments de pena són els que envaïexien els meus ànims i la meva cuina.

    Tanmateix, el bloc continuarà endavant, perquè tot i que va sorgir d'aquests Dilluns Dolços, ara és part de mi, i a això no hi renuncio.

    Gràcies a tots!

    ResponElimina
  4. òndia... diria que és un pastís ben bo, però amb això que expliques fa tristesa anunciar cap bona notícia... però no desesperem, si no tenim feina tenim qui ens estima. I els dilluns dolços quedaran en el record, i la crisi no la voldrem pas recordar mai més... ànims a tots els companys, Marga!! Petons

    ResponElimina
  5. quina llàstima com està tot!! com diu la Marina, ens hem de quedar amb allò positiu! tot i l disgust, segur que el pastis era ben bo!!

    ResponElimina
  6. Caram Marga, ho sento. En aquests temps encara ens feien més falta aquests dilluns dolços :(

    Ànims, no tenim altra remei que sortir endavant :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...