Ets tu qui tries les quantitats i la cocció. L'oli i la sal que fas servir i, també, els productes que vols que hi formin part i el tipus de cuina que més t'agrada o et convé.
Recentment Rosa dels Vents ha publicat el llibre del periodista Adam Martín, Cuina natural. 101 receptes fàcils i econòmiques per a una dieta equilibrada. És un llibre on proposa més de 100 receptes que com diu el subtítol són fàcils, ajustades a la butxaca i que ofereixen una dieta equilibrada tenint en compte dels efectes de l'alimentació en l'organisme. A més, hi para especial atenció en els que mengem de tàper, donant nombrosos consells en les mateixes receptes per a que les mateixes llueixin al màxim en les nostres carmanyoles.
Unes receptes ben atractives i suggerents per emportar-nos a la feina com la crema de tomàquets rostits, crema de pèsols amb menta i civada, amanida d'espinacs amb fruita seca i pollastre, amanida de mongetes tendres amb algues i nous, hamburguesa de cigrons amb salmó o una pasta amb sípia i carbassons, entre d'altres. Ja veieu un receptari que us donarà moltes idees, i una bona manera d'introduir-nos en la cuina natural.
Aquest cop, a més, he pogut fer una breu entrevista a l'autor que espero ens permeti conèixer una mica millor el llibre i les receptes que comparteix.
-Adam, què entens tu per cuina natural? Quins són els trets bàsics?
Es tracta d'una cuina elaborada sobretot amb aliments –un aliment és allò de tota la vida: verdura, fruita, peix, cereals integrals, fruita seca, llegums i petites quantitats de carn, etc.– i amb pocs o cap producte alimentari, sense productes refinats ni altament processats i amb ingredients ecològics, de proximitat si podem i de temporada. A més, busquem que sigui saborosa i saludable alhora –que sigui bona és molt important!– i tenim molta cura de les coccions per mirar de preservar al màxim els nutrients dels aliments.
-A les teves receptes apareixen aliments poc tradicionals i llunyans a les nostres latituds, i en molts casos desconeguts, com les algues, el miso, el kudzú, el tempeh, etc. Què aporten aquests aliments a la nostra nutrició?
Primer, un petit aclariment respecte de les algues. D'algues comestibles n'hi ha a tot el món i, de fet, a la Costa Brava, per exemple, hi ha alguns plats tradicionals que incorporen algues. Ho dic perquè tothom es pensa que només en tenen al Japó i no és veritat. Pel que fa a la pregunta, tots aquests aliments tenen moltes propietats saludables i val la pena incorporar-los a la nostra dieta encara que siguin aliens a la nostra cultura, com vam fer en el seu moment amb les patates, els plàtans, els tomàquets o el cacao. Què seria de la cuina tradicional catalana sense el tomàquet, oi? El miso ajuda la flora intestinal; el kudzú és un espessidor genial, però a més és fantàstic per als budells i l'estómac; el tempeh és proteïna d'alta qualitat i, en aquest sentit, substitueix perfectament la carn. Dit això, per tenir una nutrició correcta, amb la dieta mediterrània en tenim més que suficient. Però aquests productes, gastronòmicament, són molt interessants i la val pena estar oberts al món i a rebre influències noves, no?
-Per quins productes coneguts i de proximitat els podríem substituir?
No m'agrada el terme "substitut" en alimentació. Cada aliment té les seves propietats i aquestes propietats són úniques. L'important és fer una dieta molt variada i així no ens hem de preocupar de substituir aquest o aquell aliment per aconseguir aquell o aquest benefici. Com deia, la dieta mediterrània, si la seguíssim, és un regal i ens aporta tot el que necessitem per tenir una dieta equilibrada i saludable.
-Suposa la cuina natural més hores d'estar entre els fogons? Com ho podem fer compatible amb el ritme de vida actual?
Sí, suposa estar més hores a la cuina, esclar, però això és perquè pràcticament ja no cuinem! Però amb una hora al dia n'hi ha més que suficient, si ens organitzem bé. Aquí el que compta és que entenguem que l'alimentació és la pedra angular de la salut i que una alimentació saludable passa inevitablement per la cuina, per molt que la indústria ens digui el contrari. Si la nostra salut i la dels nostres fills és una prioritat, aleshores trobarem el temps per cuinar i per fer-ho compatible amb el ritme de vida actual o, potser, ens replantejarem el nostre ritme de vida. Quin sentit té anar tot el dia estressats si això ens fa infeliços i, a sobre, ens pots posar malalts?
-Al llibre dónes moltes recomanacions pels que mengem de tàper. Menges de tàper habitualment?
Ara ja no perquè treballo des de casa i seria estrany :-), però abans sí que ho feia molt sovint. Si la feina no et permet tornar a casa a dinar, i si et preocupa menjar bé, no pots menjar de menú sempre. El tàper és una solució excel·lent.
-Quins consells donaries als que mengem a la feina per tenir present la cuina natural en els seus àpats de carmanyola?
Al llibre en parlo força i vosaltres encara en sabeu molt més que jo! El repte fonamental és intentar mantenir els nutrients i per això cal vigilar molt les coccions i com escalfem després el tàper a la feina. El consell fonamental és atrevir-se, ser creatius, evitar les típiques amanides de llacets de pasta amb tonyina i apostar per altres coses, sobretot per productes frescos.
-Ens proposes una recepta pel "tàper" del teu llibre que mai ""falla""?
Però si no en falla cap! (Crec) Totes les he provat abans, les faig habitualment i totes tenen la seva adaptació al tàper. Però, ja que hi som, una recepta ideal per la feina és l'amanida de quinoa amb cigrons: és bona, equilibrada i nutritiva i et permet seguir treballant a la tarda sense passar-te quatre hores fent la digestió! Si a algú no li prova la quinoa, la pot canviar per un cereal integral, com l'arròs llarg.
Doncs ja tenim una proposta ben concreta i diferent pel nostre proper tàper. Salut i tàpers!
Hoy en la fiambrera: Cocina natural. Léelo!
------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada