16 d’abril del 2015

Bacallà amb pebre vermell

Com cada any, el Divendres Sant és el dia que ens reunim amb la família el poble de la meva mare, on de les poques tradicions que encara mantenen és la de no menjar carn aquell dia. 


Per això, sempre en aquest dia mengem bacallà, això si amb una recepta fàcil i una mica rústega, que fins avui jo creia tradicional d'aquest lloc de la ribera del Jalón, pròpia de quan els homes anaven al camp i les noies de la casa els portaven el dinar acabat de fer al tros.

Doncs no, resulta que allà de sempre (i parlo de 70 any endarrere com a mínim) el bacallà o es menjava esqueixat o es menjava amb patates. I d'on ha sortit la recepta que jo sempre he vist fer? Adoptada de les cuines de la Torrassa. Vaja, que va ser la meva mare qui va aprendre la recepta de la seva sogra (que vivia a la Torrasa de L'Hospitalet de Llobregat) i la cuinava als Divendres Sants quan tornava al poble que la va veure néixer a casa del seu germà. I clar, com que jo havia vist sempre el mateix plat allà, mai vaig pensar d'una "transferència" culinària com aquesta (quantes "mentides" culinàries encara corren per la meva memòria gastro-familiar? Poc a poc les hauré d'anar descobrint....).

Més tard, xerrant xerrant amb el meu pare, he sabut que la recepta en qüestió és una adaptació "pobre" del tradicional "bacallà a la llauna", però que a casa seva, al llarg de la postguerra, la "llauna" mai va existir per falta de "forn. Així que la meva àvia va adaptar la recepta al que tenien, un foc i poc més.

Més enllà d'aquesta història personal que comparteixo, trobo que la senzillesa del plat, el fa perfecte per a emportar als tàpers, i que a més, és una d'aquelles preparacions que menjada a temperatura ambient és perfecta, i per tant bona per les estacions de primavera i estiu, més enllà de la Setmana Santa bacallanera.

Una nota final. Ara ja sóc jo qui ha agafat el relleu, i qui els Divendres Sants, encara al poble, cuino el bacallà a la "nostra manera tradicional", i qui fins i tot prepara carmanyoles amb bacallà pels familiar ja no es poden reunir, per a que tinguin el seu bacallà de sempre... això sí, aneu amb compte amb el pebre vermell picant... si ens passem... el bacallà serà immenjable.

Ingredients:

  • lloms de bacallà dessalat
  • farina
  • dents d'all
  • oli d'oliva verge extra
  • pebre vermell en pols dolç i picant (també podem utilitzar pebre vermell fumat)

Com preparar-ho:

  • En una paella, posem oli en quantitat a escalfar amb les dents d'all laminades.
  • Quan l'all ha agafat dolor, però sense cremar-se, el retirem,
  • Enfarinem els lloms de bacallà (espolsant l'excés de farina) i fregim en l'oli calent, primer posant la part sense pell cara avall.
  • Deixem enrosir, i girem.
  • Quan està fregit, deixem escòrrer l'excés d'oli, posant el bacallà sobre un paper absorbent.
  • En paral·lel colem l'oli de fregir i reservem.
  • Posem el bacallà al tàper, condimentem amb el pebre vermell dolç i picant al gust, unes làmines de l'all fregit i un raig del mateix oli de fregir el peix.
  • Podem acompanyar d'una amanida.

Hoy en la fiambrera: Bacalao con pimentónLéelo!
Today in the lunchboxCod with paprika. Read it!
Ces boîtes à lunch: Cod au paprikaLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...