Llegint aquest llibre, he descobert què es menjava al segle XVIII, quins els productes utilitzats, quines espècies eren les reines de la cuina o quins eren els plats que encara perduren.
Una primera introducció ens situa repetidament la cuina catalana del 1714 a cavall dels seus orígens medievals (època en què fou una de les pioneres d'Europa amb receptari inclòs) i la que serà l'actual cuina tradicional catalana, que inclou un gran ventall de productes provinents de les Amèriques, especialment el tomàquet i el pebrot. De manera repetida també se cita la importància de les ordres clericals per la transmissió de receptes i curiositats gastronòmiques fins als nostres dies a través dels seus receptaris i llibres de compres, i les diferències de la cuina catalana i la castellana, en la que la primera surt millor parada per la seva varietat i apertura a noves propostes. A manera de pinzellada, descobrim una Barcelona on pastisseries, botigues d'alimentació, bodegues i fondes són els que formen l'entramat gastronòmic de la ciutat, i la importància dels francesos i italians establerts a la ciutat que són els que aporten les seves tradicions gastronòmiques i que són adoptades com a pròpies per la cuina catalana del moment. Tot llegint la introducció s'ha despertat en mi la curiositat per saber més (potser a manera de "xafardeig") quin era el dia a dia, la vida, de la societat barroca a Catalunya.
Si el llibre del Sent Sovi és el receptari de referència de l'Edat Mitjana, aquest llibre de Jaume Lladonosa ens parla d'alguns dels llibres del XVII que ens permeten conèixer aquesta època històrica, des del punt de vista gastronòmic, i al final del llibre ens els descriu breument i en relaciona plats i productes que s'hi recullen en cadascún d'ells.
Finalment, La cuina del 1714, té un recull d'unes 80 receptes de l'època. Curiosament, moltes de les receptes són ben vigents encara ara, com l'amanida d'enciam, allioli, samfaina, escudella i carn d'olla, sopa de meló, albergínies farcides, trumfes aixafades (puré de patata), arròs amb bacallà, macarrons amb formatge, bacallà amb mel, bacallà amb panses i pinyons, calamars farcits, mandonguilles amb salsa de tomàquet, ànec amb codonys, fricandó, perdius en escabetx, bunyols, crema de Sant Josep, les torrades de Santa Teresa, etc., i poques són de les que no les havia sentit a parlar mai com la confitura de poncems, la ginestada, el morterol de carn o el piment.
La ressenya històrica, les receptes i els comentaris bibliogràfics fan del llibre La cuina del 1714. Història i receptes un aperitiu pel cuquet de la curiositat sobre la història de la gastronomia catalana.
Hoy en la fiambrera: La cocina de 1714. Léelo!
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada