30 de març de 2020

Iogurt natural #fetacasa

Si fa un temps que la manera que tenia a casa de fer iogurt era utilitzant l'olla ràpida, des de fa uns mesos m'he passat a fer servir la vaporera del robot de cuina que tinc per a aconseguir la fermentació dels iogurts fets a casa.



Bé podria utilitzar la mateixa màquina per escalfar la llet a 50ºC i barrejar el iogurt inicial, però, de moment no ho faig, i utilitzo el foc i el meu termòmetre per assolir la temperatura adequada perquè s'alliberin els enzims del iogurt.

Seguint les passes que us explico, he aconseguit uns iogurts més densos que els que aconseguia abans.

Ingredients:
  • 1 litre de llet fresca
  • 1 iogurt natural sense sucre de pot de vidre
Com ho preparem:
  • Posem la llet amb un iogurt a dins en un pot al foc i ho anem barrejant fins als 50ºC.
  • Ho traiem del foc i anem omplint pots o gots de vidre (a mi amb aquesta quantitat m'ha sortit 12 iogurts).
  • Els tapem.
  • En paral·lel, posem aigua dins de la gerra del robot de cuina, i l'escalfem durant 12 minuts a 120ºC.
  • Apaguem la màquina, posem la vaporera i a dins els iogurts tapats, i la tapem amb uns draps de cuina, per a mantenir el màxim l'escalfor.
  • Deixem refredar durant més de 8 hores.
  • Posem els iogurts a la nevera.
Hoy en la fiambrera: Yogur!
Today at the lunch boxYogurt!
Ces boîtes à lunch: Yaourt!
------------------------------------------------------------------------------------

2 de febrer de 2020

Amanida de llenties, taronja i festucs

És temps de taronges, i més enllà de menjar-les després de dinar, és una fruita que també podem incloure en les nostres amanides, unes amanides que per descomptat són perfectes perquè ens les emportem a la feina.



Aquesta amanida que us proposo avui és senzilla de fer i es conserva bé fins que ens la mengem, només hem d'evitar barrejar líquids i l'enciam, i, a més, porta una mica de tot.

Ingredients:
  • enciam
  • 100 g de llenties cuites
  • 1/2 taronja
  • un grapat de festucs
  • 1/2 ceba tendra
Per la vinagreta de taronja:
  • un raig de suc de taronja
  • una cullerada de sirop d'arç
  • oli d'oliva
  • sal
Com ho preparem:
  • Tallem les fulles d'enciam. 
  • Afegim les llenties cuites, el més seques possible. 
  • Tallem la ceba en tires o daus, i l'afegim.
  • Tallem la taronja, evitant restes de pell blanca. 
  • Afegim uns festucs pelats per sobre. 
  • Per preparar la vinagreta, posem en un pot a banda tots els ingredients, i guardem. 
  • A l'hora de dinar, sacsegem i condimentem amb la vinagreta de taronja l'amanida.

Notes:
Algunes idees per a variar aquesta amanida, utilitzar brots tendres enlloc d'amanida, o canviem el sirop d'arç per mel o a la vinagreta li afegim unes fulles de menta trinxades.


Today at the lunch boxLentil, orange and pistachio salad!
Ces boîtes à lunch: Salade de lentilles, orange et pistache!
------------------------------------------------------------------------------------

19 de juny de 2019

La ratafia d'en Paco

Paco, és el meu cosí, i ja fa alguns anys que prepara la seva ratafia casolana.

Aquest cop li he demanat que em passes la recepta que segueix any rere any per a preparar una ratafia que als de casa ens agrada (jo encara no l'he preparada perquè he rebut "regals" de la seva preparació). Encara que ja se sap, de ratafies hi ha com de Joans, Joseps i ases, que hi ha a totes les cases.

Al mercat hi ha unes quantes ratafies comercials, encara que mantenen una producció artesanal, com la dels Raiers de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) --aquesta he tingut la sort de visitar l'obrador de Licors Portet on la fan, darrere de la botiga que hi ha a peu de la carretera de Sort-- o la de Santa Coloma de Farners, on celebren fira cada any el segon cap de setmana de novembre. Tanmateix, i seguint la moda del "selfmade" en els darrers anys han proliferat les elaboracions particulars, fins i tot entre la gent de ciutat.

La ratafia d'en Paco, que es basa en una recepta de Cardedeu que "té més anys que Matulasem", és un licor a base d'anís i nous verdes amb barreja d'herbes i plantes.

Diu la tradició que les herbes s'han de recollir la matinada del dia de Sant Joan. Per això la publico la recepta ara, perquè tinguem temps de recollir les herbes i ens animem a preparar la nostra pròpia ratafia. Clar, que abans de tastar-la, haurem d'esperar un parell de mesos, el temps que cal deixar la mescla a sol i serena.

Aquest licor fins fa no tant sonava a "viejuno", però darrerament no és d'estranyar sentir demanar una ratafia amb gel en algun bar. Jo també la faig servir per cuinar, en lloc de conyac o vi ranci, tot sabent que dóna un gust més dolç i aromàtic als guisats.

Ingredients (per 3 litres de ratafia):

  • 450 gr. de sucre
  • 3 nous tendres
  • 1 nou moscada
  • 3 pessics d'espígol
  • 3 pessics de romaní
  • 3 pessics de menta
  • 3 pessics de puniol
  • 3 pessics de tarongina
  • 3 pessics de marialluïsa
  • 3 pessics de farigola
  • 3 pessics de fonoll
  • 10 granes de ginebró
  • 3 fulles de malva-rosa
  • 1 barra de canyella
  • 1 pessic de comí
  • 1⁄2 pell de llimona
  • 1⁄2 pell de taronja


Com ho preparem:

  • Es posen 2 litres d'anís i 300 gr. de sucre amb tots els altres ingredients, tallats o ratllats, en una garrafa de vidre, i es deixa macerar un mes a sol i serena.
  • Durant aquests temps, és convenient remenar cada dia el recipient per dissoldre el sucre a poc a poc.
  • Passat el primer mes es decanta el líquid i es reserva a part.
  • En la mateixa garrafa, s'afegeix a les herbes i espècies, 1 litre més d'anís i els 150 gr. de sucre restants, i es deixa macerar a sol i serena un altre mes.
  • Passat el segon mes, es decanten les herbes, es cola el líquid i es barreja amb els primers dos litres que havíem reservat.
  • La posem en ampolles de vidre, i ja tenim la ratafia feta, sols cal que reposi una mica i el temps la millori.

Hoy en la fiambrera: RatafiaLéelo!
Today at the lunch box: Ratafia. Read it!
Ces boîtes à lunch: RatafiaLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

31 de maig de 2019

Breu nota gastro de la Camarga

Quatre dies de vacances visitant el triangle que conformen Nimes, Montpeller i la Carmarga no donen per a molt, però sí que ens ha permès descobrir uns quants monuments romans espectaculars i els extensos paisatges del delta del Roine.



A no més de 4 hores en cotxe des de Barcelona, i ja a la mateixa autopista vam descobrir un dels productes gastronòmics estrella de la zona: LES OSTRES.

Sí, sí. Com heu llegit, a la mateixa autopista. En un dels centenars d'àrees de descans de l'autopista, aquelles on només hi ha lavabos i pàrquing (crec recordar que era l'Aire de Florensac, a uns 30 km abans d'arribar a Montpellier), tenia un cartell a l'entrada "HUITRES". I efectivament, allà, aparcada hi havia una furgoneta de les dels mercats ambulants (alguns en podrien dir foodtruck) amb ostres, de totes les mides, que oferia la possibilitat de comprar caixes, a pes o de tastar algunes allà mateix.

I aquesta darrera va ser l'opció que vam fer, i per 1€ vam menjar-nos 3 ostres (una per cadascú dels que les vam voler provar) amb el seu raig de llimona (regal de la casa) i tot. Les primeres de la nostra vida! I sembla que no ens van desagradar, perquè després vam aprofitar l'oportunitat de menjar-ne més, a peu de parada, una tarda per a berenar al mercat Halles Castellane de Montpeller.

El delta del Roine també ens va condicionar en unes quantes eleccions a l'hora de dinar en aquesta escapada, i per descomptat vam menjar musclos amb patates fregides, i ens vam emportar cap a casa alguns productes de la zona: sal de la Camarga i herbes provençals.



D'aquests dos productes, hem fet la barreja i ara tenim sal de la Camarga amb herbes provençals (imitant a les preparacions que venien allà) per a donar gust a amanides, verdures, carns i peixos.



El que no vam tastar va ser la carn de toro, i això que apareixia a totes les cartes dels restaurants de la Carmarga, doncs per les seves planúries hi pasturen quasi lliurement centenars d'aquests animals.

L'escapada no va donar per a gaire més, excepte per a descobrir la famosa brandada nîmoise, una brandada de bacallà que fins i tot es converteix en l'ingredient principal d'algunes pizzes de la zona.




I també ens va permetre tastar de nou les crepès, en una localitat d'origen medieval, en una típica creperia bretona (desubicada territorialment però molt celta) on menjar crepès de blat negre i beure sidra artesanal.



Hoy en la fiambrera: Breve nota gastro de la CamargaLéelo!
Today at the lunch box: Brief note gastro of the Camargue. Read it!
Ces boîtes à lunch: Brève note gastro de la CamargueLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...