19 de juny de 2019

La ratafia d'en Paco

Paco, és el meu cosí, i ja fa alguns anys que prepara la seva ratafia casolana.

Aquest cop li he demanat que em passes la recepta que segueix any rere any per a preparar una ratafia que als de casa ens agrada (jo encara no l'he preparada perquè he rebut "regals" de la seva preparació). Encara que ja se sap, de ratafies hi ha com de Joans, Joseps i ases, que hi ha a totes les cases.

Al mercat hi ha unes quantes ratafies comercials, encara que mantenen una producció artesanal, com la dels Raiers de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) --aquesta he tingut la sort de visitar l'obrador de Licors Portet on la fan, darrere de la botiga que hi ha a peu de la carretera de Sort-- o la de Santa Coloma de Farners, on celebren fira cada any el segon cap de setmana de novembre. Tanmateix, i seguint la moda del "selfmade" en els darrers anys han proliferat les elaboracions particulars, fins i tot entre la gent de ciutat.

La ratafia d'en Paco, que es basa en una recepta de Cardedeu que "té més anys que Matulasem", és un licor a base d'anís i nous verdes amb barreja d'herbes i plantes.

Diu la tradició que les herbes s'han de recollir la matinada del dia de Sant Joan. Per això la publico la recepta ara, perquè tinguem temps de recollir les herbes i ens animem a preparar la nostra pròpia ratafia. Clar, que abans de tastar-la, haurem d'esperar un parell de mesos, el temps que cal deixar la mescla a sol i serena.

Aquest licor fins fa no tant sonava a "viejuno", però darrerament no és d'estranyar sentir demanar una ratafia amb gel en algun bar. Jo també la faig servir per cuinar, en lloc de conyac o vi ranci, tot sabent que dóna un gust més dolç i aromàtic als guisats.

Ingredients (per 3 litres de ratafia):

  • 450 gr. de sucre
  • 3 nous tendres
  • 1 nou moscada
  • 3 pessics d'espígol
  • 3 pessics de romaní
  • 3 pessics de menta
  • 3 pessics de puniol
  • 3 pessics de tarongina
  • 3 pessics de marialluïsa
  • 3 pessics de farigola
  • 3 pessics de fonoll
  • 10 granes de ginebró
  • 3 fulles de malva-rosa
  • 1 barra de canyella
  • 1 pessic de comí
  • 1⁄2 pell de llimona
  • 1⁄2 pell de taronja


Com ho preparem:

  • Es posen 2 litres d'anís i 300 gr. de sucre amb tots els altres ingredients, tallats o ratllats, en una garrafa de vidre, i es deixa macerar un mes a sol i serena.
  • Durant aquests temps, és convenient remenar cada dia el recipient per dissoldre el sucre a poc a poc.
  • Passat el primer mes es decanta el líquid i es reserva a part.
  • En la mateixa garrafa, s'afegeix a les herbes i espècies, 1 litre més d'anís i els 150 gr. de sucre restants, i es deixa macerar a sol i serena un altre mes.
  • Passat el segon mes, es decanten les herbes, es cola el líquid i es barreja amb els primers dos litres que havíem reservat.
  • La posem en ampolles de vidre, i ja tenim la ratafia feta, sols cal que reposi una mica i el temps la millori.

Hoy en la fiambrera: RatafiaLéelo!
Today at the lunch box: Ratafia. Read it!
Ces boîtes à lunch: RatafiaLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

31 de maig de 2019

Breu nota gastro de la Camarga

Quatre dies de vacances visitant el triangle que conformen Nimes, Montpeller i la Carmarga no donen per a molt, però sí que ens ha permès descobrir uns quants monuments romans espectaculars i els extensos paisatges del delta del Roine.



A no més de 4 hores en cotxe des de Barcelona, i ja a la mateixa autopista vam descobrir un dels productes gastronòmics estrella de la zona: LES OSTRES.

Sí, sí. Com heu llegit, a la mateixa autopista. En un dels centenars d'àrees de descans de l'autopista, aquelles on només hi ha lavabos i pàrquing (crec recordar que era l'Aire de Florensac, a uns 30 km abans d'arribar a Montpellier), tenia un cartell a l'entrada "HUITRES". I efectivament, allà, aparcada hi havia una furgoneta de les dels mercats ambulants (alguns en podrien dir foodtruck) amb ostres, de totes les mides, que oferia la possibilitat de comprar caixes, a pes o de tastar algunes allà mateix.

I aquesta darrera va ser l'opció que vam fer, i per 1€ vam menjar-nos 3 ostres (una per cadascú dels que les vam voler provar) amb el seu raig de llimona (regal de la casa) i tot. Les primeres de la nostra vida! I sembla que no ens van desagradar, perquè després vam aprofitar l'oportunitat de menjar-ne més, a peu de parada, una tarda per a berenar al mercat Halles Castellane de Montpeller.

El delta del Roine també ens va condicionar en unes quantes eleccions a l'hora de dinar en aquesta escapada, i per descomptat vam menjar musclos amb patates fregides, i ens vam emportar cap a casa alguns productes de la zona: sal de la Camarga i herbes provençals.



D'aquests dos productes, hem fet la barreja i ara tenim sal de la Camarga amb herbes provençals (imitant a les preparacions que venien allà) per a donar gust a amanides, verdures, carns i peixos.



El que no vam tastar va ser la carn de toro, i això que apareixia a totes les cartes dels restaurants de la Carmarga, doncs per les seves planúries hi pasturen quasi lliurement centenars d'aquests animals.

L'escapada no va donar per a gaire més, excepte per a descobrir la famosa brandada nîmoise, una brandada de bacallà que fins i tot es converteix en l'ingredient principal d'algunes pizzes de la zona.




I també ens va permetre tastar de nou les crepès, en una localitat d'origen medieval, en una típica creperia bretona (desubicada territorialment però molt celta) on menjar crepès de blat negre i beure sidra artesanal.



Hoy en la fiambrera: Breve nota gastro de la CamargaLéelo!
Today at the lunch box: Brief note gastro of the Camargue. Read it!
Ces boîtes à lunch: Brève note gastro de la CamargueLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

13 d’abril de 2019

Poma amb aroma de canyella

La poma, que es troba al mercat durant tot l’any, és bona per a l’organisme, sobretot perquè elimina les substàncies nocives de l’intestí i ajuda a reduir el colesterol i a controlar el sucre. A més, és saciant, per tant resulta ideal per menjar a mig matí o mitja tarda.


Avui proposo una altra manera de menjar fruita a la feina: poma cuita. Un caprici per a les postres, però pel mal de panxa són perfectes, perquè en estar cuites són més digestives, però aneu amb compte, que porten més sucre!

Jo les coc al microones, perquè es fan en un tres i no res, i són tan bones com fetes al forn.

Ingredients per a 2 tàpers:
  • 2 pomes Golden no gaire grans
  • 2 cullerades de postres de sucre
  • 2 cullerades de cafè de canyella
  • 2 cullerades soperes de moscatell
Com ho preparem:
  • Netegem les pomes i buidem-ne el cor, fent una petita cassoleta.
  • Les posem dretes en un bol apte per al microones.
  • Repartim a dins de cada poma una cullerada de sucre, una de canyella i una de moscatell.
  • Tapem el recipient i les coem durant 5 minuts (Si us sembla que no han quedat prou cuites, afegim algun minut més. El temps és aproximat i depèn de la mida de la fruita i del microones).
  • Les deixem refredar.
  • A l’hora de menjar-la, si la volem calenta, escalfem-la un minut al microones, i sempre sense tapar.
Notes:
  • Si no disposem de tapa de microones, podem tapar el recipient amb paper film i foradar-lo.
  • Les pomes també es poden coure al forn tradicional. En aquest cas necessitarem uns 40 minuts de cocció a 180 ºC.
  • Si volem unes postres menys calòriques, podem fer servir edulcorant en lloc de sucre o prescindim d’aquest i del moscatell. En aquest cas, afegim unes gotes d’aigua per afavorir que l’aroma de la canyella penetri millor a la polpa. 
  • Podem fer servir sucre morè en lloc del blanc. 
  • El moscatell es pot substituir per vi ranci, ratafia o qualsevol vi dolç o aigua. 
Hoy en la fiambrera: Manzana al aroma de canelaLéelo!
Today at the lunch box: Apple with the aroma of cinnamon. Read it!
Ces boîtes à lunch: Pomme à l'arôme de cannelleLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

22 de març de 2019

Crema de pèsols amb menta

De tot, o quasi tot, es pot fer una crema per a emportar a la feina. Però segurament les de verdures són les més agraïdes.

Fer una crema no és complicat: bullir els ingredients amb aigua i triturar!

El que cal per a fer cremes, és trobar innovacions que ens facin glatir quan obrim la carmanyola.

Per això, sempre dic, que hem de buscar noves idees per tot arreu.

La crema de pèsols amb menta que avui compartiré, i que m'ha format part aquesta setmana dels meus tàpers, la vaig aprendre als tallers de cuina de La Patente, de la mà d'una bona cuinera i amiga gastro, Àngels Puntas. Aquests tallers són sempre una bona manera d'aprendre coses noves a cuinar i, sobretot, de veure amb els nostres propis ulls que en poques hores podem tenir preparats tots els tàpers d'una setmana.

Ingredients:
  • 1 ceba petita
  • 500 g de pèsols congelats
  • 6 fulles de menta fresca
  • aigua (que cobreixi just els ingredients)
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
  • pebre
  • nata o crema de llet
  • llavors variades
Com ho preparem:
  • Tallem la ceba a trossos i enrossim en el cassó amb una mica d'oli.
  • Afegim els pèsols i l'aigua.
  • Deixem bullir uns 20 minuts.
  • Condimentem amb sal i pebre.
  • Afegim un raig generós de nata i les fulles de menta.
  • Triturem.
  • Guarnim amb les llavors variades.
Comentaris:

També podem guarnir la crema amb cruixent de pernil, pa fregit, etc.

Hoy en la fiambrera: Crema de guisantes con mentaLéelo!
Today at the lunch boxWild rice with chickpeas, feta cheese and curry oil. Read it!
Ces boîtes à lunch: Riz sauvage aux pois chiches, fromage feta et huile de curry. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...