Massa de panades i panadons

Fins ara les panades i panadons sempre els feia amb massa comprada de pasta de full.

Però aquests dies de confinament, les sortides a comprar les he limitat molt, i com que no tenia pasta de full comprada, m'han animat a fer la massa de la panada (si és de carn o peix) o el panadó (si és de verdures, segons els diccionaris).

Jo he fet servir el meu robot de cuina per a barrejar els ingredients, i per això donaré els temps empreats, però bé es pot fer tot barrejant els ingredients amb les mans.

Ingredients:

• 450 g de farina
• 85 g d'aigua
• 65 g de vi blanc
• 100 g d'oli
• 1 sobre de llevat
• 1 cullerada de pebre vermell
• 1 culleradeta de sal
• samfaina
• 2 llaunes de tonyina
• 1 ou
• llavors de sèsam

Com ho preparem:

• Barregem la farina, el llevat, la sal i el pebre, durant 20 segons a velocitat 4.
• Afegim a la farina l'aigua, el vi i la farina, i barregem durant 4 minuts a velocitat 2.
• Deixem reposar la massa durant 10 minuts, com a mínim.
• Preescalfem el forn, a dalt i a baix sense aire, a 200ºC .
• Dividim la massa en dues parts, una mica més gran que l'altra.
• Estenem amb el corró la massa més gran i posem sobre un paper de forn sobre una safata.
• Batem l'ou.
• Disposem la samfaina, la tonyina i gran part de l'ou sobre la massa.
• Estenem amb el corró la massa petita.
• Cobrim la panada i la tanquem tot premsant les vores.
• Punxem la panada.
• Pintem amb la resta d'ou.
• Decorem a les llavors de sèsam.
• Coem al forn durant 25 minuts a 200ºC, vigilant perquè el temps depèn de cada forn.
• Deixar 5 minuts més amb el forn apagat.

Notes:
Per descomptat la podem farcir amb tots els ingredients que la nostra imaginació ens digui.

Hoy en la fiambrera: Masa de empanada!

Today at the lunch box: Patty dough!

Ces boîtes à lunch: Pâte à tarte!

------------------------------------------------------------------------------------

La ratafia d'en Paco

Paco, és el meu cosí, i ja fa alguns anys que prepara la seva ratafia casolana.

Aquest cop li he demanat que em passes la recepta que segueix any rere any per a preparar una ratafia que als de casa ens agrada (jo encara no l'he preparada perquè he rebut "regals" de la seva preparació). Encara que ja se sap, de ratafies hi ha com de Joans, Joseps i ases, que hi ha a totes les cases.

Al mercat hi ha unes quantes ratafies comercials, encara que mantenen una producció artesanal, com la dels Raiers de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) --aquesta he tingut la sort de visitar l'obrador de Licors Portet on la fan, darrere de la botiga que hi ha a peu de la carretera de Sort-- o la de Santa Coloma de Farners, on celebren fira cada any el segon cap de setmana de novembre. Tanmateix, i seguint la moda del "selfmade" en els darrers anys han proliferat les elaboracions particulars, fins i tot entre la gent de ciutat.

La ratafia d'en Paco, que es basa en una recepta de Cardedeu que "té més anys que Matulasem", és un licor a base d'anís i nous verdes amb barreja d'herbes i plantes.

Diu la tradició que les herbes s'han de recollir la matinada del dia de Sant Joan. Per això la publico la recepta ara, perquè tinguem temps de recollir les herbes i ens animem a preparar la nostra pròpia ratafia. Clar, que abans de tastar-la, haurem d'esperar un parell de mesos, el temps que cal deixar la mescla a sol i serena.

Aquest licor fins fa no tant sonava a "viejuno", però darrerament no és d'estranyar sentir demanar una ratafia amb gel en algun bar. Jo també la faig servir per cuinar, en lloc de conyac o vi ranci, tot sabent que dóna un gust més dolç i aromàtic als guisats.

Ingredients (per 3 litres de ratafia):

• 450 gr. de sucre
• 3 nous tendres
• 1 nou moscada
• 3 pessics d'espígol
• 3 pessics de romaní
• 3 pessics de menta
• 3 pessics de puniol
• 3 pessics de tarongina
• 3 pessics de marialluïsa
• 3 pessics de farigola
• 3 pessics de fonoll
• 10 granes de ginebró
• 3 fulles de malva-rosa
• 1 barra de canyella
• 1 pessic de comí
• 1⁄2 pell de llimona
• 1⁄2 pell de taronja

Com ho preparem:

• Es posen 2 litres d'anís i 300 gr. de sucre amb tots els altres ingredients, tallats o ratllats, en una garrafa de vidre, i es deixa macerar un mes a sol i serena.
• Durant aquests temps, és convenient remenar cada dia el recipient per dissoldre el sucre a poc a poc.
• Passat el primer mes es decanta el líquid i es reserva a part.
• En la mateixa garrafa, s'afegeix a les herbes i espècies, 1 litre més d'anís i els 150 gr. de sucre restants, i es deixa macerar a sol i serena un altre mes.
• Passat el segon mes, es decanten les herbes, es cola el líquid i es barreja amb els primers dos litres que havíem reservat.
• La posem en ampolles de vidre, i ja tenim la ratafia feta, sols cal que reposi una mica i el temps la millori.

Hoy en la fiambrera: Ratafia. Léelo!

Today at the lunch box: Ratafia. Read it!

Ces boîtes à lunch: Ratafia. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Oli aromàtic de mandarina i safrà

Les amanides són el recurs més fàcil que tenim els que ens hem d'emportar els tàpers a la feina cada dia, el que no impedeix que siguin apetitoses, saludables, atractives, fàcils de menjar, una bona manera de reaprofitament i variades.

I per a fer-les encara més variades, crec que és important que no només variem en els ingredients que la formen sinó en els condiments per amanir-les. Condiments, que d'altra banda, no són ni molt menys exclusius de totes les "enciamades" (he buscat al diccionari i existeix aquesta paraula). És per això, que aquest 2016 m'he fet el propòsit de descobrir, preparar i compartir noves maneres de condimentar les meves amanides, verdures, carns i peixos.

I com no podia ser d'una altra manera, i tenint en compte que a casa som uns consumidors compulsius de mandarines i taronges directes de productor (aquí us explico a qui li compro), doncs el primer oli que he volgut preparar és un de mandarina. És tan fàcil preparar olis de gustos que aviat en faré més! 

I a més, poden ser un regalet ben xulo perquè fem nosaltres mateixos: comprem una ampolla boniqueta, fem l'oli i el regalem. Et voilà! Un regal pels amics o per aquella mama que de tant en tant ens "regala" uns tàpers que ens van de meravella per emportar-nos.

Ingredients:

• 250 ml d'oli d'oliva verge extra
• 1 mandarina
• 6 bris de safrà

Com ho preparem:

• Netegem la mandarina.
• Amb un pela patates pelem la pell de la mandarina evitant agafar el blanc.
• Netegem tot el blanc de la mandarina, i la tallem a rodanxes.
• La cobrim amb l'oli, i ho deixem macerar uns 30 minuts.
• Passem l'oli a una ampolla de vidre i afegim la pell de la mandarina que hem tallat i els bris de safrà.
• Tapem l'ampolla i deixem macerar 15 dies com a mínim abans de fer-lo servir.

Consells:

• Podem fer servir la mandarina que hem macerat amb oli en una amanida que ens mengem a casa de manera immediata, perquè l'oli que queda en la mandarina estovaria l'enciam.
• Com més temps passi, més gust tindrà l'oli.
• No ho he provat, però segur que es pot fer amb taronja.
• Emportem-nos l'oli en un setril de viatge.

Hoy en la fiambrera: Aceite aromático de mandarina y azafrán. Léelo!

Today at the lunch box: Aromatic tangerine and saffron oil. Read it!

Ces boîtes à lunch: L'huile aromatique de tangerine et carthame. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------ 

Pasta amb pernil i pesto vermell

Cada dia tinc més clar que els que mengem de tàper, a més d'anar innovant de tant en tant, hem de tenir algunes poques salses bàsiques per acompanyar la pasta que ens surtin sense pensar, però que a la vegada ens permetin no repetir gaire sovint.

Per mi, una d'aquestes salses bàsiques és el pesto (podeu veure com el faig aquí), però amb un handicap, si la volem fer amb herbes fresques, és una salsa d'estiu. Per això, per l'hivern, he trobat que la versió del pesto vermell és molt apropiada, i que per la seva dificultat nul·la passa a ser també una "salsa bàsica".

Ingredients (x4 tàpers):

• 320 g de pasta en sec
• 4 llenques de pernil cuit
• 6 tomàquets secs i hidratats
• 1 dent d'all
• 1 cullerada sopera de pinyons
• 1 cullerada supera d'alfàbrega dessecada (si és fresca unes 10 fulles)
• 50 ml oli d'oliva verge extra
• llimona
• sal
• sucre

Com preparar-ho:

• Hidratem els tomàquets secs en aigua calenta durant 1 hora. 
• Per a fer el pesto vermell, triturem els tomàquets hidratats amb els pinyons, l'alfàbrega, un raig de llimona, la dent d'all pelada, una mica de sucre, la sal al gust i l'oli (si queda espès, podem afegir una mica més d'oli). 
• En paral·lel, coem la pasta seguint les indicacions del fabricant. 
• Escorrem, afegim el pernil tallat a tires i condimentem amb el pesto vermell.

Hoy en la fiambrera: Pasta con jamón y pesto rojo. Léelo!

Today at the lunch box: Pasta with ham and red pesto. Read it!

Ces boîtes à lunch: Pâtes au jambon et pesto rouge. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Amanida de meló i avocat

Encara que hi ha els detractors de la pasta de colors, jo, ho reconec, sóc una amant. 

Sóc conscient, i no m'enganyo, que la pasta verda mai substituirà un plat de verdura, però nois, quan el que busques és fer atractius els teus tàpers, les pastes de colors són perfectes per a donar una alegria als ulls quan obres la tapa de la carmanyola.

Us proposo una amanida que porta poca feina, té molt de color i aprofita el meló, un producte de temporada, encara que aquest cop sigui el cantalloup d'origen francès tot i que els que trobo al mercat els conreen a la Manxa (com alguns dels que venen a França, tal com vaig poder comprovar aquestes vacances per l'Aveyron).

Ingredients:
80 g de pasta de colors (en cru)
1 rodanxa s'un dit de meló de cantalloup
1/2 avocat
1 cullerada de sèsam torrat
sal
oli

Com preparar-ho:
Bullim la pasta (segons les instruccions del fabricat i aquests consells de L'hora del tàper) i la rentem amb aigua freda per a deixar-la solta per a fer amanida. Traiem la pell i les llavors del meló i el tallem en daus. Buidem l'avocat de la seva pell i també el tallem en daus. Posem la pasta, el meló i l'avocat en un tàper i ho cobrim amb el sèsam. Amanim amb oli i sal en el moment de menjar.

Hoy en la fiambrera: Ensalada de melón y aguacate. Léelo!

Today at the lunch box: Melon and avocado salad. Read it!

Ces boîtes à lunch: Melon et salade d'avocat.  Lisez-le!

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Ous farcits amb tonyina, pebrot i anxoves

A casa, les anxoves en oli sempre tenen el seu paper protagonista en amanides i en ous farcits perquè, tot i que pot semblar una mica demodé, senzillament ens encanta; per això, més d'una vegada aquests ous són els protagonistes dels meus tàpers d'estiu, això si, acompanyats d'amanida.

Tot i que ja les coneixia de sempre (recordo aquells pots grans d'anxoves en salaó que el meu pare portava a casa quan havia de visitar clients a l'Escala per a netejar-les, posar-les en oli i menjar-les), arran d'estiuejar alguns anys a la petita localitat empordanesa, les anxoves elaborades al municipi són el referent a la meva cuina.

És un producte que s'associa al poble, igual que s'associa al mateix les ruïnes gregues d'Empúries, i a la vegada, ambdós són un reclam turístic pel poble. Hi ha diversos productors d'anxoves i derivats, però només un en té la marca registrada, Anxoves de l'Escala, S.A. 

Aquesta petita empresa, la vaig conèixer més directament a Alimentària a través d'Enric Fanlo, el seu director gerent. De l'extensa conversa, en destacaria dos aspectes: primer, que la producció dels diferents productes és totalment manual i es fa tota a l'Escala, i segon, que l'experiència del personal que hi treballa, alguns des de fa més de 30 anys, es transmet en el procés d'elaboració dels productes. També vaig corroborar que el nom "anxova de l'Escala" es refereix actualment a l'elaboració i no a l'origen del peix, perquè d'anxoves de la costa empordanesa no hi ha gaire, i s'ha de recórrer a altres ports tot buscant un peix de qualitat (Roses, Andalusia, País Basc i Itàlia).

La producció de les anxoves segueix el tradicional mètode de conservació dels excedents de peix a la primavera i a l'estiu amb sal, de manera que segons com sigui el peix la conservació varia de 6 a 24 mesos. Però com que això no és una ciència matemàtica, un expert és el que valida el punt d'exacte de maduració de l'anxova i per tant el moment de passar-les a conservar en oli. En aquest sentit, funcionen més com una cava o bodega que com una fàbrica.

I a partir d'aquest peix, Anxoves de l'Escala va innovant per a diferenciar el seu producte dels competidors locals i foranis. Per això, tot i que encara se'n produeixen i venen les anxoves en salaó i compta amb les anxoves netes i conservades en oli d'oliva, darrerament ha incorporat l'oli d'oliva verge extra ecològic en una de les línies de productes. També ha creat un producte premium (de producció limitada), que amb el nom de Magdalena Sureda, ofereix anxoves seleccionades en mida i qualitat màxima dins un estètic pot de vidre blau (inspirat en uns pots de la zona que en parlava Josep Pla) que dóna gust de treure'l a la taula.

Ingredients (x1 tàper):

• 2 ous 
• 1 pebrot escalivat del piquillo
• 6 filets d'Anxoves de l'Escala en oli d'oliva verge extra ecològic
• 1/2 llauna de tonyina
• 1 cullerada de maionesa (que sigui envasada per evitar problemes d'intoxicació pel transport amb la feta a casa, especialment ara que fa calor)
• 3 cullerades d'oli d'oliva
• sal

Com ho preparem:

• Bullim els ous en abundant aigua durant 10 minuts.
• Triturem amb el minipimer el pebrot escalivat amb els 2 filets d'anxoves, l'oli i una mica de sal. 
• Deixem refredar els ous, pelem i tallem per la meitat. Traiem el rovell i el posem en un bol, juntament amb la tonyina, la salsa de pebrot escalivat i la maionesa. Amb una forquilla ho aixafem ben tot, fins que quedi barrejat.
• Tornem a farcir les meitats dels ous i decorem amb un filet d'anxova.
• Acompanyem amb amanida verda.

Hoy en la fiambrera: Huevos rellenos con atún, pimiento y anchoas Léelo!

Today at the lunch box: Eggs stuffed with tuna, peppers and anchovies Read it!

Ces boîtes à lunch: Oeufs farcis au thon, poivrons et anchois Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Paella valenciana

Després de Con las manos en la masa, el Bona cuina del Pastellé i Karlos Arguiñano, el meu referent culinari televisiu és Cuines, i ara va i protagonitzo un dels programes d'amateurs (si ja ho he dit en més d'una ocasió, això del blog em dóna moltes alegries!!!).

Si ho heu vist (si no aquí teniu l'enllaç) he preparat una paella valenciana. De fet, de paelles valencianes n’hi ha tantes com a pobles i cases. En tot cas, aquesta és la tradicional, que ni porta pèsols, ni pebrot vermell, ni porc ni marisc, però si força safrà (en el sofregit) i romaní, i per tant la seva aparença és molt diferent del que estem acostumats quan parlem de paella.

Com sempre he utilitzat cargols (a casa sempre en tenim al congelador perquè els meus pares, sobretot el pare, els hi agrada collir-ne i menjar-se'ls, i això ho han heredat les meves filles), però aquest cop també un brou amb el sofregit incorporat, el de Caldo Aneto (ja sabeu que no sempre tenim temps de preparar de cap a peus les receptes i ens podem ajudar de bons productes per estalviar-nos temps).

Aquí us explicaré (que al Cuines no ho vaig fer) com preparem els cargols a casa per congelar-los (aquí he de dir que els cargols generalment vénen dels camps de Lumpiaque (Aragó) perquè aprofitem les visites a  la família per collir-los, sinó els meus cosins em deixen de parlar per sempre).

1. Posem els cargols en una bossa d’aquestes de taronges o mandarines, i durant una setmana els deixem que es purguin.
2. Passat aquest temps, posem els cargols en remull amb molta aigua, fins que treguin el cap, per anar triant-los.
3. Els que estan vius els rentem molt bé diverses vegades, fins que l’aigua surt neta.
4. Omplim una olla gran amb aigua freda i posem els cargols, i a foc baix esperem que treguin de nou el cap, en aquell moment pugem el foc i fem bullir (això nosaltres ho anomenem enganyar els cargols).
5. Quan l’aigua bull afegim sal i una mica de farigola i romaní.
6. Com que mentre bull surt força escuma, l’anem traient.
7. Deixem bullir uns 15 minuts.
8. Escorrem i els congelem.

Retornant a la paella, us animo a preparar-la perquè és molt fàcil i, per suposat, va molt bé als tàpers.

Ingredients (x4 persones):
220 g d’arròs bomba
1 l de caldo de paella valenciana amb sofregit Aneto
6 trossos de pollastre
6 trossos de conill
80 g de mongetes verdes planes
50 g de cargols (purgats)
sal i pebre
oli d'oliva

Com preparar-ho:En una paella gran, amb una mica d’oli d’oliva, enrossim els trossos de conill i pollastre, tallats ben petits i salpebrats. Quan estiguin dauradets, afegim la mongeta verda tallada a trossos, remenem bé, posem els caragols i deixem sofregir tot junt durant uns minuts.

A continuació, aboquem el caldo Aneto amb sofregit per a Paella Valenciana i apugem el foc fins a màxima potència. Quan arrenqui el bull, posem l’arròs i ho deixem coure durant 10 minuts. Passat aquest temps, abaixem el foc (a foc mig) i ho deixem coure 10 minuts més, tot sacsejant la paella per evitar que s'enganxi l'arròs (no remenem que si no ens quedarà una paella pastosa) i movent la paella pel foc per a repartir la calor.
Finalment, retirem la paella del foc i la deixem reposar 5 minuts.

Hoy en la fiambrera: Paella valenciana Léelo!
Today at the lunch box: Paella Read it!
Ces boîtes à lunch: Paella Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

Lactonesa enlloc de maionesa per l'estiu

Aquests dies està fent calor, molta calor, i els tàpers que venen de gust són aquells que van acompanyats de vinagretes o la tradicional maionesa. 

I aquest és el problema, la maionesa (si és casolana). Amb l'ou cru i aquestes temperatures hi ha opcions per a que en el transport de tupper de casa a la feina, malgrat les bosses isotèrmiques, es pugui produir alguna alteració de la salsa que ens provoqui algun mal de panxa. Per això, és recomanable utilitzar maioneses de pot o bé fer servir una lactonesa casolana, és a dir la maionesa que substitueix l'ou per la llet.

Jo no l'havia preparat fins aquest estiu, però recordo que ja fa molts anys la meva tieta del poble la preparava, com una gran innovació culinària, encara que li quedava més lletosa del que m'ha sortit a mi... potser perquè he fet alliolesa (lactonesa amb all)?

Ingredients:
1 part de llet
3 parts d'oli
sal
1 dent d'all

Com preparar-ho:
Pelar la dent d'all i posar al fons del got del braç triturador. Afegir sal al gust. Posar la llet i l'oli (les proporcions han de ser aquestes). Posar el minipimer al fons. Fer-lo funcionar sense que la ganiveta surti a la superfície, fent petits moviments de baix cap a dalt i de dalt cap a baix. Fins que la llet i l'oli emulsionin totalment i quedi textura de maionesa.

Hoy en la fiambrera: Lactonesa en vez de mayonesa durante el verano. Léelo!

Today at the lunch box: Instead of mayonnaise lactonesa . Read it!

Ces boîtes à lunch: Au lieu de la mayonnaise lactonesa. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Plum cake salat

Els dilluns toca que algú porti postre a la feina (això ja ho sabem), però també és veritat que després de més de dos anys fent-ho (i en les circumstàncies laborals que tenim) la innovació també és benvinguda.

I fa poc, ha arribat la innovació. Per què portar dolç si podem fer un plum cake salat? I amb aquesta proposta ens va sorprende la Marta (ella és una ànima creativa 100%).

Tots vam quedar captivats pel plum cake, i fins i tot, més d'un va repetir. Clar que com era salat ningú el va guardar pels postres, va ser un primer/aperitiu perfecte pels nostres menús de tupper.

Tant fàcil va ser les explicacions de la Marta de com fer-ho, que jo ja ho he fet a casa, seguint punt per punt les seves indicacions, i com ella, em meravello de la persona que va inventar el paper de forn.

Ingredients: 
180 gr farina
1 sobre de llevat Royal
3 ous
125 gr formatge Emmental ratllat
100 ml oli d’oliva
100 ml llet
100 gr olives verdes sense os tallades a trossos no gaire petits
100 gr olives negres sense os tallades a trossos no gaire petits
175 gr cansalada fumada a trossets
2 tomàquets secs en oli, tallats a trossos no massa petits
sal i pebre
un grapat d’anous

Procediment:
Escalfar el forn a 180 graus. 
Barrejar la farina i el llevat, i reservar. En un bol gran batre els ous, afegir les olives, l’oli, la llet, la cansalada, els tomàquets, les anous, la sal i el pebre. Incorporar la farina amb el llevat (no us estranyeu si queda una massa força espesa).

Omplir el motlle (al qual li poseu paper de forn a la base i a les parets, que facilitarà molt la feina de desmotllar, o bé engreixeu amb mantega i farina de galeta) i coure al forn uns 40 minuts aproximadament.

Hoy en la fiambrera: Plum cake salado. Léelo!

Today at the lunch box: Salad Plum Cake. Read it!
Ces boîtes à lunch: Plum Cake salade. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Sopa d'all

Després de preparar tota la informació sobre les bonances dels alls, m'ha vingut al cap un plat que de petita veia sovint que es feia a casa dels pares, però que jo mai vaig provar: la sopa d'all.

Us podeu imaginar, per tant, que jo mai he cuinat aquest plat, però avui he pensat: "Perquè no! Prepara una sopa d'all!"

Però, és clar, he hagut de parlar amb el meu pare per recuperar tan sofisticada recepta familiar. Ell no s'ha conformat amb donar-me una, no, m'ha donat tres versions. Un amb pa sense fregir, una altre amb pa fregit i una tercera (la "excepcional") amb ou batut.

Jo he escollit la del mig, però en base a ella, si voleu podeu fer les altres. He de dir, que el plat ha estat un èxit, i fins i tot la meva filla de 7 anys n'ha sopat, i a més he aprofitat restes de pa que sempre ronden per la cuina.

Ingredients:
50 gr de pa dur (d'un parell de dies)
400 ml d'aigua 
2 dents d'all grossos
oli
sal

Preparació:
Tallar el pa en llesquetes molt primes. Daurar en una cassola amb oli calent les dents d'all esclafats (i sense pell). Retirar els alls. Afegir en el mateix oli el pa i fregir (fins que quedin com unes "chips"). Retirar el pa. Tornar a posar els alls, afegir l'aigua i salar. Deixar bullir uns 10 minuts. 
Servir posar el pa al fons del plat i afegir el brou i els alls bullits.

Comentari:
Aquest plat, tot i que soni estrany és possible de portar a la feina. Cal, però, portar el líquid i el pa per separat i ajuntar en el moment de menjar després d'escalfar el brou d'all.

Hoy en la fiambrera: Sopa de ajo. Léelo!

Today at the lunch box: Garlic Soup. Read it!

Ces boîtes à lunch: Soupe à l'ail. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Pastís americà d'espinaques

Des de l'estiu que tenia pendent de publicar aquesta recepta. No sé si és que aquesta setmana ja he publicat una recepta d'origen anglosaxó o que les pluges d'aquests dies m'han recordat Seatle, el cert és que avui és el moment de publicar aquest: American Spinach's Pie.

És recepta de la nostra amiga americana (Nancy, que viu a la mítica Seatle), i vam aprendre a fer-lo durant les vacances conjuntes d'aquest estiu a Tolosa de Llenguadoc. 

Si un dia va ser paella, un altre hi va haver aquest pastís salat, i un altre, com no, crêpes (aviat publicaré la recepta).

Certament, aquest pastís és laboriós de realització (has de fer la preparació durant més d'una hora, has tenir mans amigues que t'ajudin a escórrer els espinacs diria que quasi és bàsic i, sobretot, has de tenir gràcia amb la pasta filo per a folrar el motlle). 

A més, has de tenir alguns ingredients insubstituïbles, com la pasta filo (que ens va costar trobar) i els espinacs, i d'altres, que si no entens ben bé quin és doncs substitueixes pel que tens a mà, com un formatge de cabra americà de finalment va ser del de rulo que tots coneixem (més bon si vols, perquè era al tall i comprat a França).

Ingredients:
pasta filo (6 o 8 fulles)
6 ous
3 cebes
2 llesques de pa torrat trinxades
125 gr de mantega
500 gr d'espinacs descongelats i escorreguts (això són més d'1 kg d'espinacs congelats)
200 gr de formatge de cabra (com ja he comentat d'un tipus concret americà, però en el seu defecte el de rulo de cabra o inclús el feta)
50 gr de formatge emmental ratllat
25 gr de pinyons (o un grapat al gust)
un parell de cullerades d'oli

Com fer-ho:
Posar a preescalfar el forn a 190ºC. Tallar les cebes petites, i sofregir-les a poc a poc en una paella amb una mica d'oli fins que estigui dauradeta i cuita.

Desfer la mantega i reservar. Trinxar les llesques de pa fins que quedin esmicolades. 

Escórrer els espinacs fins que ja no treguin l'aigua (això us portarà una llarga estona, perquè el més eficient es fer-ho de petits blocs en petits blocs d'espinacs). 

Trinxar el formatge a dauets amb les mans, i batre els ous.

Mesclar els espinacs amb els ous, i anar afegint a la barreja la farina de galeta, els formatges emmental i de cabra, els pinyons i la ceba. Barrejar tota la mescla.

Anar posant la pasta filo per cobrir el motlle amb ajuda de la mantega (aquí és la mare dels ous de la recepta). Cal fer que la pasta filo cobreixi ben bé el fons i els laterals del motlle, per això per cobrir el fons caldrà ben bé 5 fulles filo (mireu la seqüències de fotos per veure com s'ha de fer). Omplir amb la mescla anterior, i anar tancant el pastís amb la part de la pasta filo que quedaven per fora del motlle (anar posant la mantega per a enganxar les diferents fulles de pasta filo entre elles). Cobrir amb una fulla de pasta filo extra per sobre el pastís.

Posar a coure al forn a 190ºC durant 1 hora.

Deixar refredar una mica per menjar, encara que fred també és un pastís excel·lent!

Hoy en la fiambrera: Pastel americano de espinacas. Léelo!

Today at the lunch box: American Spinach's Pie. Read it!

Ces boîtes à lunch: American Pie épinards. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------

Receptes per celíacs

Aquest més de maig, Gallina Blanca acaba de publicar un nou receptari on proposa plats aptes per a celíacs, un segment de la població que segons estudis està en creixement.

Per sort, tot i que no els hi és fàcil, i la seva vida diària es trasbalsa considerablement en descobrir la patologia,  cada vegada més és fàcil trobar aliments aptes per ells i a uns preus més assequibles en més botigues i supermercats.

Tanmateix, ens és difícil --als que no estem limitats, encara, en la nostra alimentació-- imaginar-nos cuinar plats limitant i excloent certs productes, oi? Però veient el receptari que recullo, segur que al meu tupper s'omplirà amb algunes de les propostes, com les albergínies farcides amb formatge fresc, el braç de gitano de patata, els pinxos de pit de pollastre o l'arròs de verdures.

Open publication - Free publishing - More receptari

Hoy en la fiambrera: Recetario para celiacos. Léelo!
Today at the lunch box: Celiac receip. Read it!

------------------------------------------------------------------------------------

Quant menjar llencem?????!!!!!

Aquesta és una pregunta, o més aviat una exclamació, que em faig a mi mateix algunes vegades, quan per "mala gestió" he hagut de llençar menjar a les escombraries. 

Poques vegades són les que llenço menjar ja cuinat, lo meu és més aviat que de vegades els productes se m'han fet malbé. I dic mala gestió, perquè he comprat de manera compulsiva (m'ha entrat per la vista o estava a bon preu) però després no he tingut ni idees ni temps de cuinar-lo. 

Fa alguns mesos que per les notícies corren informacions sobre les quantitats de menjars que van a parar al rebuig, i sentint les xifres que es donen (més de 150 kg/persona/any) jo m'espanto, perquè en principi no m'hi sé veure en aquestes quantitats, però la veritat és que tampoc sabria quantificar quan menjar llenço. A més, com molts, jo diria que on es llença més menjar és en els restaurants, però sembla que no, que són les cases les que més malbaraten (llegiu aquest article d'El Periódico: Hay que evitar el derroche alimentario i també el que les idees que proposa la dietista Maria Manera a la revista d'Eroski: Idees per a minimitzar els residus alimentaris).

Sense cap mena de dubte, hem de ser més curosos i llençar menys aliments. Recordar les paraules dels nostres grans quan ens deien "amb el menjar ni s'hi juga ni és llença", i per això hauríem de ser capaços de comprar de manera més racional i de donar nova vida a la nostra cuina a a aliments que a lo millor rebutjaríem. 

Per això, deixo aquí l'enllaç del llibre del Consell Comarcal de l'Anoia, Reciclat a la cuina, ple de bones idees, i que per mi, serà un referent a consultar abans de llençar res.

És clar, que també vull ser realista, i reconèixer que aprofitar millor els aliments suposa una major dedicació de temps a la cuina, i això.... no sempre és possible. Tanmateix, si ens esforcem una micona més podrem aconseguir molt!

Hoy en la fiambrera: ¿Tiramos mucha comida? Recetas para aprovechar. Léelo!

Today in the lunchbox: We threw a lot of food? Recipes to take advantage. Read it!
Ces boîtes à lunch: Devons-nous jeter beaucoup de nourriture? Recettes pour effet de levier. Lisez-le!
---------------------------------------------------------------------------------------