Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tuppertrucs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tuppertrucs. Mostrar tots els missatges

15 de setembre del 2013

El pa sec: un ingredient a la cuina

L'altre dia vaig veure llençar quatre barres de pa a les escombraries. No és la primera que ho veig però, amb els temps que corren, em va fer molta ràbia.


A casa mai hem llençat el pa sec (i en conseqüència dur) a la brossa, sempre ha tingut segons usos possibles per aprofitar-ho. I no només el pa de barra o rodó, sinó també les crostes del pa de motllo que les meves filles rebutgen (i no sé per què amb el que m'agradava a mi de petita).

L'ús més històric a casa nostra és fer-ne farina de galeta, per arrebossar pollastre, llibrets, llom o cobrir el fons de les safates a l'hora de fer pastissos. Només cal trinxar-lo una mica, posar els trossos a la picadora i picar fins aconseguir el gruix que més ens agradi. M'han explicat que hi ha qui amb la Thermomix ha descobert aquest ús (déu ser encara una mica més fàcil) i ara no pot parar de fer farina de galeta.

També és la base imprescindible per a fer les torrades de Santa Teresa. Un dolç ben energètic, que en els cap de setmana freds és un bon esmorzar. En previsió, les sobres de pa ja el tallo, abans que es sequi molt, en rodanxes que acaben d'endurir-se. Per fer les torrades no és complicat, primer cal remullar-les en llet i després en ou, i fregir-les en molt d'oli; deixar escórrer l'oli i espolsar sucre per sobre.

I com no, és la base principal per a fer el meu pare les migas de pastor, segons recepta de la seva sogra. Tallar el pa sec en semi-llesques primes, remullar lleugerament, refregir en oli amb cansalada i menjar acompanyades d'un ou ferrat, sardines, raïm, etc. No és un plat complicat, però sí que necessita temps, molt de temps, per tallar el pa i per deixar-lo remullar. Jo encara no m'hi he posat a agafar el relleu generacional d'aquest plat. Però ho he de fer ja!

A l'hiver, el pa sec dóna consistència a sopes calentes de ceba, farigola, all, etc.; a l'estiu, a sopes refrescants com el gaspatxo o el salmonejo.

Des de que vaig descobrir la recepta del púding al microones utilitzant pa sec, diria que és les postres que més vegades he fet. Pa sec remullat, melmelada i fruita seca és una combinació perfecta.

Tallat a rodanxes, i torrat, són unes torradetes perfectes per esmorzar, per preparar un pica-pica salat o per un sopar a base de formatges i patés.

Com no, podem fer crostons refregits per acompanyar cremes de verdures fredes o calentes.

També poden fer zapiekanka, una mena de pizza polaca, que vaig descobrir fa mil anys en la meva primera visita al país. Són trossos grans de barra de pa amb salsa de tomàquet, formatge, i xampinyons que s'enfornen.

Però encara hi ha més usos com remullar-lo amb la llet per esmorzar, utilitzar trossets de pa sec per a compactar les mandonguilles, fer el pastís de Calatrava, totes les idees que hi ha al llibre Recetas caseras con pan de ayer, de Xavier Barriga (no l'he llegit però pel que he pogut veure a la xarxa,"no desaprofita res") i, per suposat, més propostes que podeu trobar a altres blogs que no és aquest.

Un parell de consells finals:
  • Potser ens porta una mica més de feina, però crec que si tenim la cura de tallar el pa sec en rodanxes ens serà més fàcil el seu reaprofitament
  • El congelador és un gran aliat per evitar que se'ns faci molt pa sec. Comprar pa i congelar-lo a llesques, i anar traient-lo a mida que el necessitem és una proposta.
  • Sigui el que sigui, reaprofiteu, no llenceu.
Hoy en la fiambrera: El pan duro: un ingrediente en la cocina. Léelo!
Today at the lunch boxThe dry bread: an ingredient in the kitchen. Read it!
Ces boîtes à lunch: Le pain sec: un ingrédient dans la cuisine. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

7 de desembre del 2012

S'ha de posar oli a l'aigua de bullir verdures, pasta o arròs?

Poseu oli a l'aigua on bulliu les verdures, la pasta o l'arròs? Aquesta va ser la pregunta que ens va formular l'Elvira dinant l'oficina. Jo si, ho he fet sempre, va dir, però he sentit que no s'ha de fer. Què em dieu?




I aquí van aparèixer diferents opinions: si, no, a la verdura si a la pasta no, a la pasta si a la resta no, a l'arròs si... vaja tantes possibilitats com gent estàvem a la taula. 

Jo, per exemple, no en poso al bullir res, només a la pasta després d'escórrer-la, per a que no s'enganxi quan s'asseca. Per evitar que s'enganxi a l'olla mentre bull, remeno força al primer moment que hi poso la pasta.

Tot i així, vaig engegar l'enginy blocaire per "trobar la resposta definitiva". Al Facebook, la Meritxell va indicar que en posava un miqueta perquè ho havia vist fer a casa de tota la vida, mentre que la Sònia no en posava.

Vaja, que tornava a estar al cap del carrer, una si, una no, així em vaig decidir a preguntar a  dos cuineres i una dietista-nutricionista:

Ada Parellada (cuinera): No en posa mai, però abans sí que ho feia, només a la pasta, eh!!!!

Àngels Puntas (cuinera): Jo et dono la meva opinió... però per gustos colors! A l'arròs o la verdura no li posaria oli per bullir.., Un cop cuinat si que és molt saludable acompanyar amb un bon raig d'oli d'oliva extra verge. Afegir oli a la cocció de la pasta és un truc amb l'objectiu que no s'enganxi a causa del midó que desprèn... però això només passa si la proporció d'aigua/pasta no és la correcta: 1 litre d'aigua x 100 gr de pasta + 10 gr de sal. L'ideal és bullir en quantitats no gaire grans i en una olla amb suficient aigua i espai. En aquest cas no necessita oli durant la cocció. Un cop la pasta està bullida i escorreguda li podem incorporar oli per tal que quedi "solta". A Itàlia... no li posen oli a l'aigua de cocció de la pasta.

Rosa Baró (dietista-nutricionista): No s'ha de posar oli a l'aigua. Si afegim oli afegim l'energia d'aquest greix i perdem part de la vitamina E. És més recomanable afegir l'oli d'oliva verge (extra) després de la cocció.

Bé, ara amb les respostes que tinc ja sé segur què faré: no posar oli al bullir.


Hoy en la fiambrera: ¿Se ha de poner aceite para hervir las verduras, la pasta o el arroz? Léelo!
Today at the lunch boxShall I add oil to boil vegetables, pasta or rice? Read it!
Ces boîtes à lunch: Est l'ajout d'huile pour faire bouillir des légumes, des pâtes ou du riz?  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

17 d’octubre del 2012

Brou de verdures

Molts dels plats (risottos, estofats, salsetes per pasta...) que anem fent a les nostres cuines ens demanen d'afegir un brou de verdures per donar-li més gust a la recepta (sempre és millor un brou de verdures que aigua només, oi?)

Llavors tenim vàries opcions:

  • afegir un dauet de concentrat de verdures
  • afegir un brou de verdures comprat (hi ha un ampli ventall al mercat)
  • afegir un brou de verdures fet casa
I per aquest darrer no cal fer res especial... 

...Només cal conservar l'aigua amb que bulliu una ensaladilla (si voleu que sigui amb més varietats de verdures) o d'alguna verdura (mongetes, pèsols...), i ja el teniu.

Jo el conservo en una ampolla de vidre (reaprofitada de sucs) a la nevera si l'he d'utilitzar en breu, i sinó, el congelo.

És fàcil, i a sobre m'encanta, perquè "aquí no es llença res!"

PD: Com que hi ha setmanes que faig força verdura i tindria excedents industrials de brou de verdures, aquest "possible brou" l'utilitzo per regar el meu minihort urbà.


Hoy en la fiambrera: Caldo de verduras. Léelo!
Today at the lunch boxVegetable broth. Read it!
Ces boîtes à lunch: Bouillon de légumes. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

5 de desembre del 2011

Com podem conservar el formatge?

Sempre em queixava de que el formatge, que a casa ens agrada molt i el comprem a tascons ben grans, se'm feia malbé la primera capa passats els dies...., encara que el guardés a la nevera.

Aquest és un formatge semi després de tres setmanes de conservació

No sé qui em va donar aquest consell, però vaig pensar: prova-ho! Em va dir, conserva el formatge guardat dins un drap de cotó (jo he fet servir una bossa del pa que ja no utilitzava) i en el lloc menys fred de la nevera. I funciona!!! 


Passats quinze dies, o més, el formatge no està florit. Si que està més sec, però amb tot el seu gust.


Hoy en la fiambrera: ¿Cómo podemos conservar el queso?Léelo!
Today in the lunchbox: How can we preserve cheese?. Read it!
Ces boîtes à lunch: Comment pouvons-nous préserver du fromage?Lisez-le!
---------------------------------------------------------------------------------------

7 d’agost del 2011

Carns a la planxa

De ben segur que mai menjarem carn (sigui de vedella, porc o pollastre) feta a la planxa a la feina. Primer perquè no la podrem fer en el moment, i segon, perquè si la portem de casa ens quedarà tan eixuta que no serà gustosa per menjar.

De totes maneres és possible portar carn a la planxa a la feina gràcies a algunes idees.

El més important, és tallar la carn a tires fines, i després la podem:

  • macerar amb oli (sol o combinat amb herbes com orenga, alfàbrega, romaní, farigola, etc.)
  • barrejar amb mel i soja (en una proporció de una part de soja i tres de mel)
  • barrejar amb una salsa de bolets o de formatge blau i acompanyada d'arròs
  • barrejar amb salsa de tomàquet i acompanyada de pasta
  • cuinar lleugerament amb ceba estofada
  • saltar amb verdures a la paella

26 de juliol del 2011

Com coure la pasta

Per que la pasta quedi cuita al seu punt, hem de fer tres coses:
  • utilitzar aigua abundant
  • utilitzar un recipient gran
  • tirar la pasta quan l'aigua bulli amb força
Pel que fa al temps de cocció, el millor és seguir el que diu el productor, si volem fer una amanida de pasta per portar a la feina. 

Si el que preparem és un plat de pasta que menjarem calent, el millor és coure la pasta una mica menys del temps indicat (vaja, uns 8 minuts), perquè la cocció l'acabarà el microones quan ho escalfem. Sinó la pasta ens la menjarem una mica passada o desfeta.

13 de juny del 2011

Paella antiadherent

A qui no se li ha enganxat més d'una vegada la truita en una paella? Doncs hi ha un truc magnífic que ho evita. 


Abans de fer la truita, posar en la paella al foc una bona capa de sal (fina o gruixuda, funciona igual) i deixar que agafi color (una mica groguenc). Anar, això si, movent. Quan ja està, treure amb un paper de cuina, i ja està llesta per fer la truita.


No sé si serà el fluor que desprèn el sal, i que és bàsic en l'antiadherència del tefló de les paelles, però el cert és que funciona. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...