De manera sintètica, l'exposició presenta els grans personatges de la gastronomia de l'època (Ferran Agulló, Ignasi Domènech, Rondissoni, Joan Vila...) i la seva tasca divulgadora en plena Segona República i amb una Generalitat de Catalunya plena d'idees per a millorar la societat. Entre d'altres, descobrim que a l'Institut de la Dona la cuina fou un dels camins de l'alfabetització de les dones, i que la producció de llibres de cuina en català no era menyspreable. Això fou l'avantguarda.
Però l'exposició també ens transporta a la Guerra Civil Espanyola, i de retruc als primers anys de postguerra. A la falta d'aliments, a la imaginació per cuinar, a les col·lectivitzacions del Ritz i altres restaurants o a l'intent de millorar la producció d'ous a Catalunya, amb la proposta de tenir gallines als balcons i terrats de les ciutats. Tot plegat, pura supervivència.
Recorrent l'exposició han vingut a la meva memòria paraules i frases d'avis, tietes-àvies i pares: "veníem draps per comprar taronges", "el pollastre era per festa major", "pa negre, pa de guerra", "anàvem caminant al Prat a comprar una col i poder menjar", "a la Riera Blanca hi havia els burots", "quan venien els d'abastos amagàvem el que podíem"..., però també he recordat unes revistes de cuina d'abans de la "Guerra" de pàgines esgrogueïdes i tacte aspre que ronden per casa, i he compost la meva pròpia "exposició personal", recordant-me que malgrat la crisi en la qual vivim encara estic de sort.
Vosaltres segur que fareu la vostra! Visiteu-la, encara hi sou a temps!
Hoy en la fiambrera: Menús de guerra. Cocina de vanguardia y supervivencia. Léelo!
Today at the lunch box: Menus of war. Vanguard and survival of the art kitchen. Read it!
Ces boîtes à lunch: Menus de la guerre. Avant-garde et la survie de la cuisine. Lisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada