Tanmateix, també hi ha hagut dies que hem acabat menjant pa i formatge dins del cotxe, mentre esperàvem pacientment que l'embús de la carretera desaparegués i la pluja deixés de caure intensament, o que ens hem preparat pasta per sopar en l'apartament que tocava perquè el cansament i la falta de restaurants més enllà dels centres històrics no permetien fer una altra cosa. Això si, aquests sopars fets a casa també ha servit per emportar-nos una interessant i diferent visió de la gastronomia del país a través de botigues i supermercats. Els grans hipermercats a les afores de la ciutat ofereixen el mateix que tot arreu. Als barris, els supermercats locals més petits i les botigues de cadenes, amb un ampli horari comercial que comença a les 6 del matí i acaba a més enllà de les 22 hores, tenen una variada oferta que és més o menys amplia segons el tamany del local, on begudes d'alta graduació i cerveses tenen una destacada presència, igual que la tenen els taulells per a comprar carns i embotits al tall, on els fumats són omnipresents.
De la gastronomia polonesa confesso que, tot i que ja havia estat al país fa 24 anys, els plats típics o especialitats, eren un misteri per mi. No recordava gaire de la meva visita anterior de motxillera universitària amb pocs duros a la butxaca (més enllà d'una mena de paninis) ni tampoc m´havia informat gaire, excepte d'un plat anomenat "bigos", els pretzels i que es podia menjar del país a bon preu en els anomenats "milk bar".
Hem defugit els restaurants de les antigues places del mercat de les ciutats que hem visitat (Gdansk, Poznan, Wroclaw, Cracòvia i Varsòvia) tant per preu com per propostes culinàries. Hem triat restaurants més senzills i molt més econòmics, però que sorprenentment només estaven situats al carrer del darrere d'aquests punts més turístics.
A les cartes d'aquests restaurants sempre hem trobat un parell o tres de tipus de sopa. En molts casos, pel que hem vist, són plat únic per alguns dels clients autòctons. Hem tastat sopes de remolatxa, de tripa de vedella o de tomàquet, totes ens van sorprendre amb uns sabors molt allunyats als nostres.
La carn també és present a les cartes. Especialment hem trobat filets de gall d'indi i porc cuits a la graella o arrebossats. Normalment estaven condimentats amb una barreja secreta d'espècies, que no he pogut descobrir, o coberts amb una salsa ben gustosa de carn. Això sí, sempre acompanyats de patates bullides amb mantega i anet o patates fregides. Les amanides no són molt freqüents com acompanyament, i quan hi ha són minses, a base de pastanaga i col ratllada. Els plats de més llarga cocció, com els goulash i els bigo, també es poden trobar.
Però el top ten de totes les cartes han estats els pierogui, un plat de pasta farcida amb forma de mitja lluna, a mig camí entre els tradicionals raviolis i els dumplings orientals al vapor. Salats i dolços, amb tots els farcits imaginables. Els que més ens va sobtar, la manca de cap salsa que els acompanyés.
Els altres quatre aliments top tens són els zapiekanka (aquella mena de panini que us comentava al principi, i que encara que n'hem menjat no vaig fotografiar), els gelats artesans a preus inversemblants per nosaltres (menys de 0,75 € per bola), les cerveses autòctones en gerres de 500 ml i el cafè, en unes tasses enormes que permeten un llarg descans al viatger en les cafeteries.
No són plats brillants ni coloristes, perquè són resultat del paisatge agrícola i ramader del país on els cereals ocupen grans extensions i el clima no permet mantenir ni fruiters ni horts variats al costats de les granges, i molt menys pensar en una producció més industrial d'aliments que no siguin patates, pastanagues i cols.
Tanmateix m'emporto un bon record gastronòmic, i d'aquest viatge també em quedarà a la memòria gastronòmica els colors de les fruites del bosc en un dels pocs mercats d'aliments que vam trobar, un saler fet amb un panet (això ho he de fer jo!), un deliciós tàrtar de vedella amb una presentació atractiva i una bossa d'uns pseudopretzels comprats a l'aeroport, després de no haver trobat ni un dels autèntics en sol forn o pastisseria, i mira que en vaig preguntar en uns quants.
Koniec!
Hoy en la fiambrera: Breve nota gastronòmica de Polonia. Léelo!
gràcies Marga per compartir amb nosaltres aquest viatge i per mi desconegut. Me l'apunto a l'agenda.
ResponEliminaGràcies a tu "anònim". Realment Polònia és un país per visitar, més enllà de la seva gastronomia. Els seus monuments ens recorden constantment el que l'home pot fer de bo i de dolent.
EliminaSalut i tàpers!