La coliflor

Sembla que té el seu origen a les terres de la Mediterrània oriental, i tot i que els romans sembla que van iniciar el seu conreu, no fou fins el segle XVI que es generalitzà a França i a Anglaterra --dos segles més tard va arribar a l'Estat espanyol--.

C.I.C.-Moià

Al costat de casa nostra es conrea, però és Múrcia la regió que més produeix (unes 30.000 tones), i a Calahorra (La Rioja) té distintiu de qualitat (Coliflor de Calahorra Indicació Geogràfica Protegida).

Segons alguns estudis, la coliflor forma part d'un grup d'hortalisses que per les seves propietats estan vinculades a la prevenció del càncer, perquè ajuden a evitar l'atac dels agents cancerígens a les cèl·lules sanes.

Un consell més, per a evitar que la coliflor produeixi gasos sembla que una mica de fonoll o coure-la amb anís estrellat sembla que va la mar de bé.

En quin plat utilitzeu aquesta hortalissa? A casa, variem poc, i quasi sempre va acompanyada de beixamel.

La Rosa Baró Vilà (Dietista - Nutricionista) ens completa les característiques de la coliflor:

• La coliflor és una inflorescència de forma arrodonida, carnosa i de grans dimensions.
• Pertany a la família de les crucíferes, com per exemple: bròquil, col blanca o cabdell, col llombarda, coliflor, nap, rave...
• Ens mengem la part rodona i blanca anomenada massa.
• Té un sabor suau, i de vegades amb una mica dolç.

CONSUM:

• La coliflor és una verdura que la trobarem al mercat de setembre a juny (cultivada al aire lliure).
• A l'hora de comprar, s'aconsella triar les que presentin una massa neta, ferma i compacta, amb fulles verdes i tendres.
• Si té taques marronoses, inflorescències separades o parts toves, significa que és vella. També convé descartar les que presentin motes, perquè s’associen a fongs o insectes.
• I si presenten fulles petites que sobresurtin de la massa o una massa granulosa no impliquen una mala qualitat, l’important és una massa compacta i ferma.
• Un cop a casa, la coliflor s'ha de conservar a la nevera, embolicada en una bossa de plàstic perforada. D'aquesta manera la podem conservar durant una setmana. I no rentar-la fins al moment en què hagi de ser consumida.
• Sabies que...també la podem congelar?. Els cabdells, més ferms i blancs, s'escalden durant uns minuts en aigua bullint, es refreden ràpidament i es congelen en racions per al consum que pot ser fins a uns vuit mesos!
• La forma més saludable de preparar-la és cuita sola o amb patates o en forma de puré. Resulta més indigesta si es consumeix fregida, estofada, arrebossada o gratinada.

PROPIETATS DIETÈTIQUES I NUTRICIONALS:

• El principal component de la coliflor és l'aigua, un baix contingut d'hidrats de carboni, de proteïnes i de greixos, fent-la un aliment baix en calories.
• Igual que la resta de verdures es considera bona font de fibra i exerceix sobre l'organisme una acció diürètica, laxant i depurativa de la sang.
• També és antireumàtica i antiartrítica gràcies als minerals que conté.
• Entre els quals es troben el potassi, el fòsfor, el magnesi, el calci i el ferro. El calci és de pitjor aprofitament que el que procedeix dels làctics que són font important d'aquest mineral, tal com passa amb el ferro, l'absorció és molt més gran quan procedeix d'aliments d'origen animal.
• Les fulles contenen vitamina A i la inflorescència vitamina C. També posseeix àcid màlic i cítric.

Composició 100g de coliflor
Energia	25kcal
Hidrats de Carboni	3g
Proteïnes	2,2g
Fibra	2,2g
Vitamina C	67mg
Potassi	350mg
Fòsfor	60mg

Hoy en la fiambrera: Coliflor. Léelo!

Today at the lunch box: Cauliflower. Read it!

------------------------------------------------------------------------------------