Ranxo aragonès

Menjar de "ranxo" és una cosa que a casa sempre ha estat present. Segurament perquè la meva mare en va menjar uns quants quan li tocava anar a treballar al camp (era la manera de menjar calent i tothom directament de la paella quan tocava segar o collir raïms en el "monte", i anar i tornar a casa no era cosa de mitja hora) i a tot el que feia de guisat acabava dient-li "ranxo". 

Ara la cosa ja ha canviat (segurament perquè les terres ja no queden tan llunyanes amb els tractors actuals) i el  ranxo s'ha convertit per la meva família, i per moltes de la ribera del Jalón (al menys), com la calçotada és per la majoria de catalans: una menja festiva per gran grup de persones amb relacions de parentiu i/o amistat.

El ranxo de la nostra família, però, té unes característiques ben concretes: s'ha de fer en paella de ferro, s'ha de fer al foc amb flama, utilitzar una gran pala remenadora una mica ronyosa, l'ha de fer un cuiner no habitual i sobretot, tothom ha de dir la seva (cridant si pot ser) de com s'ha de fer el ranxo:

- Més pebre vermell picant!!!! 
- Nooooooooooo, més patates!!!!! 
- Tu m'ho diràs a mi com s'ha de fer!!!!! 
- Posa més aigua!!!! 
- Què dius, has de posar més vi ranci!!!!!
- Remena, remena....
- Posa arrós, el ranxo sempre porta arrós!!!!
- Què va, mai de la vida s'ha posat arrós!!!!
- Ja està cuit!!! Què va! Encara li falta!!!

Com us podeu imaginar, després de tota aquesta cridòria, l'àpat va sortir boníssim, i per suposat va sobrar més de la meitat de la gegantesca paella. I com a gent reaprofitada que som, tothom se'n va endur a casa un bon tupper ple.

Com que no és un secret de família, aquí exposo públicament com fer un "ranxo aragonès".

Ingredients (les quantitats són a ull segons els nombre de comensals):
ceba
all
pebrot verd i pebrot vermell
fulles de bledes
cansalada viada
conill (o millor llebre, el que significa allargar una mica la cocció del sofregit perquè és de carn més dura)
vi ranci
patates (en el nostre cas que érem 17, 2 galledes)
arrós
aigua
sal
pebre vermell picant en pols
una guindilla
oli

Preparació:
Sofregir la ceba tallada i l'all, amb el pebrot verd i la bleda en l'oli calent. Afegir el conill tallat i la cansalada i refregir. Afegir un bon raig de vi ranci. Remenar. Afegir pebrot vermell tallat en trossos grans. seguir sofregint tot plegat. Afegir les patates trencades (enlloc de tallar totalment, tallar-les i al final trencar-les, així deixen anar fécula en la cocció i la salsa queda més lligada). Deixar que les patates agafin el gust del sofregit. Afegir l'aigua i una mica més de pebrot vermell picant i la guindilla. Afegir un grapat d'arròs. I deixar coure tot a foc vius uns 30 minuts, remenant sovint.

I com que hem progressat, ja el podem servir en una bons plats fondos (enrera ha quedat allò de menjar cadascú amb la seva cullera directament del ranxo). I menjant segueix (més que començar) aquest dinar familiar, en el que quasi tothom està al voltant del foc des d'abans de que els ingredients comencin a omplir la paella (algú ha de pelar i tallar les patates, no?). 

I per acabar. Un plaer presentar-vos al meu cosí, l'ufanós cuiner d'aquest magnífic RANXO.

NOTA AL POST: Aquesta recepta ha estat una de les cinc guanyadores escollides pels organitzadors del concurs del 5è aniversari del bloc Olleta de Verdures.

Hoy en la fiambrera: Rancho aragonés. Léelo!

Today at the lunch box: "Aragones rancho". Read it!

------------------------------------------------------------------------------------