7 de gener del 2015

Fricandó, pels dies de festa i per fer tàpers al rebost

El fricandó és una recepta clàssica, tant, que ja la trobem als receptaris catalans del segle XVIII. 



Malgrat que aparentment sona a hores de cuina, jo trobo que és una preparació que no et porta tant de temps a la cuina i en canvi et deixa molt bé quan venen convidats a casa. A més, és perfecta per a cuinar de més i deixar un parell o tres de tàper guardats al congelador, i així tenir solucionats uns bons àpats a la feina si acompanyem el fricandó amb cuscús o arròs blanc, per exemple,  

Com la majoria de receptes, a cada casa en fem la nostra pròpia versió, que a més pot variar d'una vegada a una altra, En tot cas, el que és bàsic és: la carn de vedella tallada en bistecs (escalopines) petits enfarinada i fregida, acabada de cuinar en un sofregit de ceba i tomàquet i acompanyada amb bolets.


Aquí va la meva versió, tot calculant un parell d'escalopines per persona. Tinguem en compte que els bolets poden ser en conserva, i que per a fer el sofregit podem utilitzar ceba i tomàquet sofregits que ja tinguem al nostre rebost. Si es vol, ho podem acabar afegint una pica a base d'avellanes, all i carquinyoli per espessir una mica més la salsa.


En tot cas, és millor preparar aquest plat el dia anterior al que es menjarà. Reposat guanya molt en gustos i aromes.


Ingredients (x4 tàpers):


  • 8 escalopines de vedella
  • 250 g de bolets variats (rovellons, xampinyons, camagrocs...)
  • 1 ceba ratllada
  • 2 tomàquets madurs ratllats
  • 1 fulla de llorer
  • 1 branca petita de farigola
  • 1 branca petita de romaní
  • 1 raig de xerès
  • 1/2 got de vi blanc
  • oli d'oliva verge extra
  • aigua
  • sal
  • sucre
  • pebre
  • farina
  • xocolata negra

Com preparar-ho:
Salpebrem els escalopins de vedella, i els enfarinem. 
En una cassola amb un raig generós d'oli els fregim per les dues cares, i reservem. 
En la mateixa cassola, hi afegim la ceba, i quan hagi agafat color, incorporem el tomàquet. 
Afegim sal al gust i una cullerada de sucre, i deixem coure uns 5 minuts a foc mig. 
Hi afegim el xerès i el vi, i deixem evaporar l'alcohol, tot remenant i rascant la cassola per a què les restes de la farina de fregir s'incorporin a la salsa. 
Afegim les herbes (llorer, farigola i romaní) i també una mica de xocolata ratllada.
Deixem coure un parell de minuts més, i incorporem la carn i els sucs que ha deixat anar mentre estava reservada. 
Afegim també els bolets (si són frescos, assegurem-nos que estan ben nets) i cobrim lleugerament amb aigua. 
Deixem coure tapat, tot remenant de tant en tant per a què no s'enganxi, durant 1 hora. Si cal, rectifiquem de sal.

Hoy en la fiambrera: Fricandó o ternera con setas. Léelo!
Today at the lunch boxFricandó or veal with mushrooms. Read it!
Ces boîtes à lunch: Fricandó ou de veau aux champignons. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...