26 de març del 2013

Cassoulet de carabassa i mongetes

Primers dies de primavera i darrers dies de fred. Encara és temps de plats calents com aquest estofat verd, o millor dit taronja.


Aquest estofat el vaig descobrir al mercat de pagès de la Colònia Güell dels dissabtes al matí, de la mà de la cuina del blog Viatge nutritiu. Trobo que té tot el que ha de tenir un plat únic per portar a la carmanyola, amb un gust propi que li dóna el comí, i a més.... A la meva filla li va encantar!

Ingredients:
350 gr de mongetes blanques cuites (jo he utilitzat les mongetes del ganxet de Conserves Ferrer, perquè al rebost sempre va bé tenir conserves de bona qualitat)
2 cullerades grans de ceba pre-fregida
2 cullerades grans de sofregit de tomàquet
1 tall gran de carabassa
2 grans d'all
1 fulla de llorer
sal, pebre, pebre vermell dolç i comí en pols al gust
aigua o brou de verdures o brou de bullir les mongetes
oli

Com fer-ho:
En una cassola, fer un sofregit amb la ceba, els alls sencers, el llorer i el tomàquet. Afegir la carbassa tallada a daus de la mida de les mongetes (així la cocció serà més uniforme, i ràpida). Salpebrar. Quan estigui fet el sofregit i la carbassa ja estovada (uns 10 minuts de cocció), afegir les mongetes, el comí i el pebre vermell i cobrir tot amb aigua o el brou (però no que passi). Tapar i coure a foc mig durant 20 minuts.


Hoy en la fiambrera: Calabaza y judías blancas Léelo!
Today at the lunch boxPumpkin and white beans. Read it!
Ces boîtes à lunch: Potiron et haricots blancs. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

21 de març del 2013

La cocinera del presidente

Ahir vaig tenir la sort d'assistir, per primera vegada en la meva vida, a la preestrena d'una peli. Gràcies a Golem, la distribuïdora, vaig anar als cines Verdi per veure en versió original subtitulada La cocinera del president, de Christian Vicent, que s'estrenarà divendres 22 de març.



És la història novel·lada de la cuinera que durant dos anys va treballar a la cuina privada de François Mitterrand i durant un estigué davant els fogons d'una base francesa de l'Antàrtida. El discórrer dels seus dies al servei del president de la República, i les relacions, en molt casos dures, entre bambolines són el gran eix discursiu. Hortense, és un personatge que marca una distància amb tot el que l'envolta, també les persones, i a la vegada necessita conèixer davant de l que s'enfronta. Té, però, una passió personal per la cuina tradicional (que ella va rebre de l'àvia i la mare) amb productes molt lligats al territori i als seus productors. 

Per tot això m'agrada més el títol original "Les saveurs du palais", perquè l'argument inclou repetidament els quatre "saveurs" o gustos: el dolç (em van caure quatre llàgrimes al final de l'Antàrtida), el salat (unes pastanagues volant), l'àcid (un protocol desconcertant) i l'amarg (els crits de victòria de la cuina central).

Al llarg de la pel·lícula passen uns quants plats per davant dels nostres ulls (no aneu amb la panxa buida, sinó patireu). Són molt atractius per la seva aparent senzillesa, i mentre els veus passar inclús vaig pensar que jo els podria fer (Ingènua! De totes maneres, com que a la sortida no hi havia cap llibret amb el receptari de la pel·lícula em sembla que començaré a buscar per Internet les receptes perquè al pastís de col i salmó li veig possibilitats dins del tupper). És un passeig per la gastronomia francesa, però la tòfona, el foiegras i el pastís Sant Honoré apareixen repetidament com a ingredients vitals de la protagonista. 

Vaja. que em va agradar. És una pel·lícula amable, que et deixa un regust suau i tranquil al final, i el poc més de 90 minuts es passen ràpidament. 

Si voleu, podeu trobar-la a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (aquí veure a quines biblioteques la tenen, i si cap és a prop vostre, demaneu-la, us la portaran). No hi ha excusa per no veure-la!!!!


Us recomano veure-la i que descobriu els vostres propis "saveurs".

La cocinera del presidente - Trailer en español por TrailersyEstrenos

17 de març del 2013

Mandonguilles amb carxofes i faves

La veritat és que aquest plat no anava a ser aquest plat. Després de les activitats que vaig fer al #marçgastronomic del Prat, tenia clar que volia fer el saltejat de pollastre amb faves confitades i carxofes escaldades, perquè em semblava un plat ideal per la carmanyola...



... però la realitat s'ha imposat, i davant la necessitat de fer plat per 6 (+2 tuppers) i només amb 1 pit petit de pollastre, vaig improvisar un experiment. Idees d'aquí i d'allà i unes pilotilles/mandonguilles per cuinar al congelador han acabat conformant aquestes mandonguilles amb carxofes i faves.


Tanmateix de la idea original que quedi clar que les carxofes i faves si que eren directes dels camps del delta del Llobregat (tinc sort que visc prop a prop del delta, i així a vàries botigues del barri hi trobo productes d'allà). Al menys, això si!


Ingredients:


  • 500 gr de carn picada de vedella
  • 50 gr de farina de galeta
  • 1 ou
  • 3 dents d'all
  • 1 kg de faves per desgranar
  • 1 kg de carxofes
  • 1 cullerada de farina
  • 1 raig de llet
  • 2 cullerades de pre-sofregit de ceba
  • 1 got de vi blanc
  • 1 got d'aigua
  • julivert
  • oli
  • sal
  • pebre

Com preparar-ho:

  • Desgranem les faves.
  • Posem els grans de faves en una cassola cobertes d'oli i coem durant 20 minuts a foc molt baix (sense que bulli) per a confitar-les.
  • Pelem les carxofes, treiem la capçada i la tija i deixem el cor, que el tallarem en grills i el posarem en un bol amb aigua freda i julivert (per evitar que s'oxidi). 
  • Coem els cors de les carxofes en l'estoig de vapor al microones durant 6 minuts a màxima potència.
Per fer les mandonguilles: 
  • Posem la vedella en un bol i afegim l'ou, la sal, el pebre, la farina de galeta i un raig de llet (amorosirà la farina de galeta). 
  • Barregem tots els ingredients amb les mans fins a fer una pasta compacte. 
  • Formem les boles de mandonguilla i les enfarinem.
  • En una cassola gran, fregim amb l'oli de confitar les faves les mandonguilles i les reservem. 
  • En el mateix oli, afegim les carxofes i les refregim lleugerament. 
  • Afegim les faves i una cullerada de farina, el sofregit de ceba i el vi i remenem. 
  • Incorporem les mandonguilles, salem, afegim un got d'aigua i tapem. 
  • Courem 10 minuts a foc baix.

Hoy en la fiambrera: Albóndigas con alcachofas y habas Léelo!
Today at the lunch boxMeatballs with Artichokes and beans  Read it!
Ces boîtes à lunch: Boulettes de viande aux artichauts et fèves  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

15 de març del 2013

Sopar amb música... a la Pedrera

Malgrat el que alguns puguin pensar, els que mengem de carmanyola de manera decidida i contenta també ens agrada menjar asseguts a la taula d'un restaurant, amb estovalles, plats i, sobretot, ben servits, sense més esforç que haver triat d'una carta quin plat volem degustar.


Les propostes de restauració a Barcelona ciutat és molt gran, quasi diria que inabastables. Restaurants de tots els preus, cuines i decoracions.

D'entre aquestes, des del passat 8 de març, es pot gaudir d'una proposta que combina gastronomia i bona música en directe en un dels edificis més emblemàtics de la Ciutat Comtal: la Casa Milà (o Pedrera).

El Cafè de la Pedrera, gestionat per la llibreria Laie i ubicat en una de les estances que dóna al Passeig de Gràcia, ofereix sopars musicats els dijous i els divendres amb dos menús especials (de 22 i 39 euros) per l'ocasió de tradició catalana, ideats pel cuiner David Agut i l'assessorament de la Fundació Alícia.


El menú "Sopar amb música" ofereix uns primers sota el fil conductor "De Roses a Manresa passant per Barcelona" (gaspatxo Bulli, caneló barceloní i arròs manresà amb bolets i carbassa), un segons a triar anomenats "Gaudí i els seus colors" (bacallà amb samfaina o vedella en papillota vegetal i patata violeta) i per acabar un postre creat especialment amb motiu del Centenari de la Pedrera.

El menú "Apertiu amb música", ofereix anxoves de l'Escala, embotits artesanals, escalivada de verdures, assortiment de formatges i pa de coca de vidre, entre d'altres.

Tot plegat, cuina, música i espai fan d'aquesta proposta una bona opció per gaudir de les nits barcelonines.

13 de març del 2013

Amanida dolça

Aprofitant les primeres escalforetes del sol aquests darrers dies de l'hivern que ja tenen gust a primavera, he omplert el tupper a una amanida.


Senzilla, però amb una mica de tot, com ha de ser. L'anomeno dolça perquè hi predomina aquest gust, gràcies al codonyat (fet a casa) i el formatge cremós de nabius (que si us he de dir la veritat no sé on el vaig comprar, però en algú super pensant en fer algun aperitiu de Nadal, que mai va arribar a la taula, tot i que tampoc ningú el va trobar a faltar).

He utilitzat un enciam fulla de roure, de la fruiteria del costat de casa, que a més de tenir-ho a bon preu indica en els seus cartells d'on és la procedència, en aquest cas Km0, que imagino no serà més enllà del Prat, on tenen terres.

I per si us sembla curt el menú, li podeu afegir un parell de croquetes fetes a casa del bullit de l'olla, una poma i molt aigua.

Ingredients:
enciam fulla de roure
20 gr dauets de pernil salat
pastanaga
formatge cremós de nabius
codonyat
vinagreta de mel

Preparació:
Rentar l'amanida i tallar amb les mans (així evitem l'oxidació, vaig llegir en algun lloc). Posar la pastanaga, el formatge, el pernil i el codonyat. Amanir amb la vinagreta en el moment de menjar.

Per fer la vinagreta: 
Posar 3 parts d'oli extra verge, 1 part de vinagre balsàmic, un pessic de sal, 1 una cullerada de mel. Remenar bé abans d'amanir.
Jo en faig més i la conservo en un pot de vidre o en una ampolleta de plàstic a la nevera. No té caducitat.


Hoy en la fiambrera: Ensalada dulce Léelo!
Today at the lunch boxFresh Salad  Read it!
Ces boîtes à lunch: Salade fraîche  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

11 de març del 2013

Galtes de vedella a l'aroma de cep

He de reconèixer que darrerament intento preparar plats una mica més cuinats per omplir el tupper. Deu ser cosa del fred que fa que el cos demani més guisats o serà que al llarg del dia llegeixo tantes receptes que d'un lloc o altre m'arriba una mena de Pepito "Grillo" que em diu: vinga posat a cuinar!



Clar que això de la inspiració tant aviat m'arriba com que em passa de llarg, i aquesta setmana estic prou mandrosa. Però com que tinc una llarga llista de tuppers pendents de publicar, pensant en la carmanyola de demà, m'ha vingut de gust de recordar i compartir aquestes galtes de vedella.

La veritat és que he descobert aquesta carn tendra tendríssima, i crec que als estofats de casa aquesta difícilment tornaran a ser d'una altre carn. Jo la compro a la botiga de menuts del mercat de Sants (recomanació d'un tiet de més de 80 anys i una mica cuinetes), i la dependenta té la bondat de desossar les galtes i deixar la carn neta (tot el meu agraïment). Per diferenciar l'estofat, li afegeixo la pols de cep --també anomenat sureny, bolet d'ou, ceperó, cigró, molleró, siureny i siuró, surenc, en llatí Boletus edulis, i en castellà "hongo calabaza" o "seta de Burdeos"-- (és que em pirren les parades de bolets a les fires, i com que aquests bolets són tant cars, la versió pols em resulta força més assequible) que li dóna un gust evident de bolets, però a la vegada suau.

Ingredients:
1 kg. de carn de galta de vedella
3 cullerades de pre-sofregit de ceba
2 cullerades de sofregit de tomàquet
2 dents d'all laminats
2 cullerades petites de pols de cep o sureny
1 got de vi blanc
1 got d'aigua
2 fulles de llorer
2 pastanagues grosses
2 patates grosses
un raig d'oli
sal
pebre

Com fer-ho:
Posar un raig d'oli a la cassola, i afegir el pre-sofregit de ceba i l'all laminat. Remenar durant 3 o 4 minuts. Afegir la carn tallada a daus menuts. Donar voltes fins que la carn agafi color. Afegir el sofregit de tomàquet i la pols de cep. Remenar que es barregin bé els productes, salar i posar un polsim de pebre. Abocar el vi i posar el llorer. Tapar i deixar coure 10 minuts a foc mig. Remenar i afegir l'aigua. De nou, tapar la cassola i coure 5 minuts més a foc baix.
Esquinçar la patata en trossos del mateix tamany que els daus de carn i tallar les pastanagues. Incloure les verdures en la cocció, i coure a foc baix durant 25 minuts més.


Hoy en la fiambrera: Carrilleras de ternera Léelo!
Today at the lunch boxBeef Cheeks  Read it!
Ces boîtes à lunch: Joues de boeuf  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

8 de març del 2013

#marçgastronomic

Aquest és el hastag de Twitter, convertit en marca pròpia, de les IV Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, del Prat de Llobregat ( de l'1 al 31 de març).


Les jornades tenen per objectiu donar a conèixer el gremi de restauració i dos productes de proximitat, i senyal d'identitat del municipi: la carxofa i el pollastre pota blava (Raça Prat), i en aquest context un grup de blocaires vam ser convidats a conèixer-ho de primera mà (al final teniu la llista dels blogs, recopilació feta per Las recetas de Mon). 

Blocaires en acció durant el showcooking

La Raça Prat és un pollastre amb denominació d'origen protegida, amb unes característiques pròpies físiques (tenen la pota blavosa), de criança (en semillibertat, alimentació a base de cereals en un 80% i de 3 a 6 mesos d'edat) i de valor gastronòmic (carn de sabor intens i que necessita una cocció llarga). A la Granja Torres (sota la línia d'aterratge dels avions de l'aeroport de Barcelona-el Prat), vam veure com es crien els Pota Blava, impassibles als sorolls de les aeronaus, i vam saber dels seus viatges a Tarragona, primer per a ser incubats, i després per anar a l'escorxador (aspecte que personalment em va sorprendre força qüestionant-me en certa manera el terme "producte de proximitat").

Del showcooking (forma cool de dir taller de cuina) amb Pota Blava i carxofa que van fer els cuiners dels restaurant OnaNuit i Sinfonía, vaig veure clares algunes propostes per a portar a les nostres carmanyoles i deixar bocabadats els companys de feina, com el confit, els pits amb curri de fruites, els pits amb reducció de vi Montilla i raïms confitats i el saltejat de pollastre amb favetes confitades i carxofa escaldada. La carxofa en tempura i la improvisada carxofa crua amb vinagreta (proposta d'en Joan, el pagès qui va portar una caixa de carxofes acabades de collir i ens va donar tota classe de detalls sobre aquesta hortalissa) són propostes per millor deixar-les per casa, on les farem i menjarem al moment.

Plats del showcooking

La passarel·la de plats amb aquests dos productes protagonistes va continuar al dinar a l'Ona Nuit: croqueta de Pota Blava, amanida amb carxofes, botifarra del Bages amb carxofes, arròs del Delta amb carxofa i parmesà.... 

Aquest restaurant, com els altres 22 que participen en aquestes jornades (aquí teniu la guia de restaurants i algunes receptes), ofereixen menús degustació maridats amb cervesa Inedit de Damm, amb preus que van dels 20 als 25€. El pollastre el podeu trobar al mercat del  Prat (a un preu de uns 15€/kg), contactant amb els productors (aquí, la seva web) o assistint la la fira que anualment se celebra a mitjans desembre. I la carxofa, si us fixeu bé, és fàcil que la trobeu en les vostres fruiteries (en temporada), a través dels productors (aquí un llistat) i al mercat de pagès dels dissabtes al Prat.

Blogs que vam anar (a veure si amb l'enllaç els hi poseu nom?):
http://nototsonpostres.blogspot.com.es

http://www.decuina.net (el coordinador blocaire, finalment absent)

Hoy en la fiambrera: Jornadas gastronómicas del pollo Pota Blava y la alcachofa Léelo!
Today at the lunch boxGastronomic Pota Blava chicken and artichoke Read it!
Ces boîtes à lunch: Gastronomique poulet Pota Blava et artichaut Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

6 de març del 2013

Tortellini d'espinacs i formatge fresc amb carbonara

La salsa carbonara és d'aquelles salses bàsiques per condimentar qualsevol pasta, farcida o no. És fàcil de fer i, en conseqüència, ràpida, per la qual cosa sempre salva un improvisat tupper per l'endemà.



Hi ha dues versions: amb i sense crema de llet (de fet més de dues, amb i sense ceba, amb xampinyons, amb.....). Com una salsa italiana que és, l'original no porta crema de llet, però aquest ingredient un dia es va colar en la salsa i ara moltes cuines només reconeixen aquesta versió.

Jo faig sempre la segona, encara que adaptada perquè no utilitzo el guanciale (una espècie de pernil italià de la galta del porc) sinó el beicon, ni el formatge pecorino sinó el parmesà, ni el pebre negre.

Acompanyant els tortellini d'espinacs i formatge fresc d'avui, la carmanyola ha estat un plat únic complert, però que molt complert.

Ingredients per la carbonara:
  • 1 ou
  • oli
  • sal
  • formatge parmesà
  • 100 gr de beicon fumat
Com preparar el plat:
  • Bullim la pasta seguint les instruccions del fabricant (i tenint en compte els consells per a bullir pasta que us vaig donar). 
  • En paral·lel, en els darrers 5 minuts de cocció de la past, en una paella posem un raig generós d'oli i sofregim el beicon lleugerament. 
  • Apaguem el foc (tant de la pasta com de la paella). 
  • Escórrem la pasta, tot deixant una micona (però molt micona) de l'aigua de bullir. 
  • En la mateixa olla on hi ha la pasta, afegim l'oli amb el beicon, salem al gust, posem un ou en cru i formatge parmesà, també al gust. 
  • Remenem bé, i ja està (veureu que l'ou es cou per contacte amb la pasta i oli calent).
Consell:
  • Si volem al fer el beicon poden posar una dent d'all trinxada.
Hoy en la fiambrera: Tortellini de espinacas y queso con salsa carbonara Léelo!
Today at the lunch boxSpinach and cheese tortellini with carbonara sauce Read it!
Ces boîtes à lunch: Tortellini d'épinards et fromage avec sauce carbonara Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

5 de març del 2013

Sofregit de ceba, una base al rebost

De vegades posar-se davant dels fogons fa mandra, perquè la preparació d'un plat per la carmanyola t'ocuparà més del temps de que disposes.




Per això és molt útil tenir, sofregit de tomàquet o de ceba al rebost. Com sempre, aquests productes es poden comprar o bé fer-los un mateix, un diumenge a la tarde d'aquells que no saps què fer, i conservar-los.

Aquest pre-sofregit de ceba el vaig aprendre ja fa molts anys quan anava als tallers de cuina de Gallina Blanca al carrer Llúria de Barcelona, i ara el preparo quan tinc la sort d'enganxar alguna oferta de cebes a la fruiteria (jo sempre estic a l'aguait de comprar allò que té uns preus reduïts).



Així amb el sofregit de ceba ja fet, la salsa de tomàquet també preparada, un brou de peix descongelat (fet de bullir els caps d'uns llagostins i lluç), unes gambes pelades i uns fideus es pot preparar una fideuà en menys de 25 minuts. Qui és resisteix????

Ingredients:

  • cebes
  • oli
  • sal

Com preparar-ho?

  • Piquem amb la picadora la ceba. 
  • Posem la ceba picada en un bol de vidre gran. 
  • Afegim un raig d'oli generós i salem suaument. 
  • Posem el bol al microones tapat amb film (foradat) o amb una tapa amb forats que permeti l'evaporació d'aigua. 
  • Courem durant 20 minuts, remenant cada 5 minuts.
  • Posem la ceba en uns pots de vidre petits (els de patés van perfectes per les racions), tapem i congelem.

Hoy en la fiambrera: Sofrito de cebolla Léelo!
Today at the lunch boxFried onion Read it!
Ces boîtes à lunch: Oignons frits Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

2 de març del 2013

Cuina de carmanyola via @PepNogué i @Bonpreu

La cuina de casa ens va fer la crida mensual als gastroblocaires per assistir a una de les sessions reservades en els tallers de cuina que fa el cuiner Pep Nogué a l'Espai del Consum de Bonpreu. Per aquest mes de febrer, el tema: "Cuina de carmanyola".


Per això, i com no podia ser d'una altre manera, m'hi vaig apuntar de seguida. Volia saber de primera mà que ens proposava en Pep per omplir els tuppers.

Per als que no sabeu, l'Espai del Consum de Bonpreu, és un centre al carrer Sicília de Barcelona on els supermercats Bonpreu i Esclat proposen tallers de cuina, de nutrició, etc. per als seus clients. Són tallers per apropar-se al públic, mostrant productes o receptes, però també per a rebre comentaris i opinions que els ajudin a millorar. Són amens i profitosos, i si no heu anat mai, us recomano que us apropeu. És molt fàcil apuntar-se i saber la programació. Teniu totes les indicacions per a fer-ho al seu web.

Però tornem al fil del post. Al taller de carmanyoles hi vaig anar carregada amb unes quantes carmanyoles que van servir per les fotos (tot i que van tornar buides i ben netes a casa, que ningú es pensi que ja vaig tenir el menjar de la setmana fet, eh!), i acompanyada per la meva filla petita (és el que té ser mare cuinetes i blocaire... que les nenes volen imitar-te i els agrada anar a tallers de cuina). En Pep ens va presentar tres plats per menjar sense escalfar:

Foto amanida de pop de Sara Maria, gràcies per deixar-me-la!
  • amanida de pop amb tomàquet i patata confitada
  • salsa d'albergínies i all
  • amanida de llegums amb vinagreta de menta

Tots tres plats són fàcils de preparar, però equilibrats en si mateixos, i per tant, uns plats únics perfectes.

En les altres tres sessions del mes, en Pep va ser fidel al que ens va dir tot just començar la sessió, mentre feia coure patates, aplanava pa, tallava ceba i feia una solució d'emergència per a arreglar el llaç del davantal que se li havia trencat (forat amb ganivet al davantal i nus amb el llaç): "La carmanyola ha de ser variada, a la vegada que aporti alimentació i gastronomia. No si val que el tupper d'una setmana sigui arròs amb llenties, llenties amb arròs, arròs, llenties, i restes d'arròs i llenties
Per això. va presentar uns altres menús complerts, per portar postre i tot! (aconseguir aquestes receptes ha estat una "dura tasca d'investigació" --gràcies Núria!--)
  • albergínia farcida d'arròs integral
  • guatlles escabetxades amb pebre rosa
  • crema de xocolata
  • rissos d'ortigues amb bolets, parmesà i ametlles
  • ajoblanco de fruits secs
  • plum.cake de poma golden
  • amanida de patata i salmó fumat amb salsa d'iogurt
  • sopa d'espàrrecs verds i pèsols amb formatge cremós
  • cookies de xocalata i nous
Aviat publicaré les receptes, perquè m'he proposat que les faré totes.


Hoy en la fiambrera: Cocina para la fiambrera Léelo!
Today at the lunch boxCooking for the lunchbox Read it!
Ces boîtes à lunch: Cuisiner pour la boîte à lunch Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

1 de març del 2013

Un producte, una fira, una festa

És 1 de MARÇ, nom que prové del Déu de la guerra romà Mart (es veu que des d'aquest mes fins a l'octubre els romans podien guerrejar, i els altres mesos descansaven) del 2013, i avui començo una nova proposta en el bloc: un recull de fires i festes on un (o més d'un) productes alimentaris són els protagonistes (per això obvio mercats medievals i setmanals i fires genèriques).


Els meus pares són d'aquells que cada cap de setmana van a visitar una fira o una festa arreu de Catalunya, i em sembla que no són els únics per la manera que apareixen i es consoliden les nombroses iniciatives al llarg i ample del territori. A més, aquestes fires i festes (on es poden degustar i comprar els productes) ens donaran algunes orientacions de quins són alguns dels productes de temporada a la vegada que ens permetrà conèixer productors de proximitat.

El recull que comparteixo és incipient, i espero que amb pocs errors, però us convido a que afegiu els vostres comentaris i propostes per anar fent-lo més i més gran, i per tant més útil i interessant per a tots.

Què el gaudiu!!! 


Hoy en la fiambrera: Un producto, una feria, una fiesta Léelo!
Today at the lunch box:A product, a fair, a festival Read it!
Ces boîtes à lunch: Un produit, une foire, un festival Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...