L'hora del tàper: L'Obrador del Molí, artesans del pa

De nou, fa unes setmanes vaig gaudir d'una tarda entre bloguers (totes dones menys un) convidats per Margot per descobrir el treball, la filosofia i les botigues de L'Obrador del Molí durant una de les seves conegudes "meriendas".

Em va fer especial il·lusió poder-hi assistir, perquè tot i que mai encara he fet pa a casa, n'he sentit molt a parlar dels forns de pa i la seva activitat gràcies a les històries del meu sogre. I ara, pocs dies després del seu traspàs, escriure aquest post se m'apareix com un petit homenatge a la seva persona.

Ell, que havia treballat en el forn familiar en un poble perdut del Pirineu d'Osca abans dels 10 anys, quan s'instal·là a Catalunya va continuar fent l'ofici que sabia: fer pa amb molt de treball manual, a partir de bones masses mares, i cuit a forn de llenya.

El meu sogre, a dalt, primer dels ajupits,
i a baix, segon per la dreta

Segur que li hagués agradat treballar com a L'Obrador fan els forners, de matinada però no de nit (sempre havia parlat de la duresa de passar les nits fora de casa i dormir durant el dia cada dia de l'any excepte dissabtes, perquè abans els diumenges i les festes de "guardar" eren els pocs dies que no se'n venia de pa), però malgrat aquesta diferència, i al fet d'utilitzar algunes màquines per a pastar, L'Obrador continua creant pans com abans, a partir de bones masses mares.

I així, veure treballar al Manolo (el forner que ens va explicar moltes coses i va fer embrutar les mans a tots menys un parell) em va fer pensar que hi ha forns on encara hi ha estimació per l'ofici que ens permet de tenir a la nostra taula l'aliment més bàsic, tot i la duresa que suposa per la calor que pateixen al costat dels forns i la força emprada per amassar i donar forma als pans.

Però com que la competència per preu és molta, L'Obrador es destaca a més de per l'artesania, per la gran varietat de pans (per exemple un pa de quinoa excel·lent, sorprenent i gustós, que a més ens vam poder endur a casa per compartir amb la família) i per la utilització d'ingredients i farines de qualitat (de vegades locals i altres no). També tenen una àmplia varietat de dolços (bunyols tot l'any) i coques salades, i en alguns dels seus locals (de curada ambientació que recorda subtilment els antics forns) hi ha espai per a degustar els seus productes, on preparen unes llimonades naturals que no trobes a gaires llocs.

La tarda va ser magnífica (fins i tot vaig haver de signar un llibre dels meus a la Cristina de Quédate a comer) i un berenar amb especialitats de la casa (coca d'escalivada, coca de tomàquet, bunyols de vent, coca de xocolata, coca de crema i llimonada), i com a cloenda una panificadora molt xula (regal de Lékué) per a cadascú per a posar-nos a fer pa a casa, i per sortejar (que no em va tocar) un lot de productes Castey i un llibre de la Mesa del Pecado de Larousse.