Breu nota gastro de Seattle

Enguany les vacances ens han dut a tota la família al que en algun moment es va anomenar "Far West".

Space Needle

Hem passat 20 inoblidables dies a Seattle, i encara que no és la capital, és la ciutat més important de l'estat de Washington (situat al NW dels Estats Units d'Amèrica, limita al nord amb Canadà i a l'oest amb el Pacífic) perquè hi ha entre altres grans companyies com la Boeing, Amazon i Microsoft que atorguen a la ciutat un dinamisme econòmic de primer ordre. Sèries com Freiser o Anatomia de Grey (no vaig veure al cirurgià més guapo de la història...) i una peli com Slepless in Seattle (traduïda aquí com "Alguna cosa per a recordar") han ajudat molt a posar la ciutat en el mapa, i personatges com a Kurt Cobain de Nirvana, Jimmy Hendrix o Bruce Lee han fet que quan anomenes "Seattle" a tothom li soni el nom.

Suposo que per tot plegat és una ciutat molt cosmopolita i dinàmica, amb gents d'aquí i d'allà (centenars o milers d'orígens, diria jo) que hi viuen, definitivament o temporalment, o que són mers turistes de camí a Alaska (des de fa uns anys Seattle és el punt de sortida i arribada dels creuers estivals cap a l'estat més septentrional de la confederació).

El símbol principal la ciutat és l'Space Needle, una torre d'observació de la ciutat construïda el 1962 per l'Exposició Universal. On, a més de fer la visita panoràmica, també es pot anar al restaurant que té com a singularitat que és un espai que va girant mentre dines (amb una carta prou correcta, encara que no econòmica), de manera que pots gaudir de les vistes de tota la ciutat al voltant de 360º.

Però, per descomptat, no s'acaba aquí l'oferta gastronòmica de Seattle. Al contrari, la ciutat és plena de restaurants, on ben segur trobarem el menjar que més ens agrada o podrem provar coses exòtiques. Els restaurants d'origen asiàtic (en general o específics per a menjar xinès, cantonès, tailandès, japonès.... i un llarg etcètera, per això tenen un Chinatown, anomenat també Districte Internacional prou gran), indi, mexicà i italià són els majoritaris, però també hi ha lloc per la cuina de minories establertes a la ciutat (etíop) i l'autòctona, a base de salmó i cloïsses.

Salmó cuinat a l'estil indi i sopa de cloïsses, segons la recreació
per a turistes dels indis americans a Tillicum Island

 I com no, per a les hamburgueses, més enllà, però molt més enllà, de les de McDonald's i similars. 

Quatre tipus d'hamburgueses sense possibilitat de canvi,
però molt bones i autèntiques

Completen el panorama gastronòmic els, tan de moda aquí en fires i similars, food trucks (a Seattle situats de manera permanent i estratègica davant de grans edificis d'oficines o de punts de concentració turística o esportiva), els coffee shops i tot tipus de dolceries (entenent com a tal petites botigues on es venen pastissos handmade, gelats, batuts, cupcakes, xocolates, etc.), però també els supermercats, que ofereixen a tothom un snack preparat per fer callar el cuquet al llarg de tot el dia.

Perquè de tot plegat, el que encara no tinc gens clar són els horaris dels àpats. Tant restaurants com snacks serveixen tot el dia. Des d'abans de les 10 del matí fins a altes hores de la nit hi ha gent que se asseu a taula a fer un bon àpat, i la veritat ja no saps si esmorzen, dinen o sopen. Tanmateix sembla que els seus àpats es basen d’un bon esmorzar contundent amb plats salats i dolços, i un sopar complet a partir de les 6 de la tarda. Entremig, un, o més d’un, snack i molt, molt, cafè i altres begudes gegants.

I aquí és on amb l'snack apareix el "món tàper". Especialment pels nens, perquè en molts casos les famílies trien el preparar-los a casa aquests "lunch". És per això, que a les publicitats que acompanyen i engrandeixen els diaris del diumenge, junt amb les imatges de carteres i material escolar apareixen les bosses tèrmiques i les carmanyoles com a elements a tenir en compte en la "Tornada al cole" de les famílies. Els adults, per contra, no semblen haver adquirit l'hàbit i pel que he vist, continuen comprant els seus snacks, amb la excepció de molts dels treballadors de la construcció, especialment els asiàtics, que es porten el menjar de casa.

Bosses amb tàpers grans, molt grans

Les bosses transportadores són grandetes i cap de tot (potser perquè en aquest país tot és gran: les begudes, els cotxes, els boscos), i als súpers tenen un bon assortiment de tàpers. Em van cridar especialment l’atenció els hermètics amb compartiments aptes per a portar els aliments ben separats però que a la vegada permetin fer bones combinacions de colors, i les carmanyoles específiques per a sopes i nuddles.

Tàper, tàpers i més tàpers

Per contra, entre la incomptable quantitat de llibres de cuina de totes les tendències que vaig trobar en un parell de llibreries (i una gran, molt gran, tipus biblioteca però un paradís per passar hores i hores rellegint pàgines amb receptes), només en vaig veure un dedicat a la "cuina de tàper", si li podem dir així, perquè més aviat proposava snacks per a emportar.

The Elliot Bay Book Company, la Llibreria, amb majúscules.
El que em va cridar l'atenció, les notes deixades per la
gent comentant els llibres i, com no, uns llibres del Ferran Adrià

El que sí que m’he emportat en el meu mòbil són unes quantes receptes extretes de revistes que vaig pensar que aniran molt bé als meus tàpers.

Fotos d'algunes de les receptes que inspiraran alguns del meus tàpers

Punt a part són els dos grans mercats de Seattle: el Pike Market i el mercat asiàtic. El primer, tradicionalment dedicat a la venda de peix, especialment salmó, ha perdut la seva essència i, ara, destinat només als turistes només manté dues parades de peix on els turistes s'amunteguen per a veure com llencen els salmons d'una punta a una altra de l'exposició els venedors. La resta, fruites i artesania local. 

El mercat més turístic de Seattle

El gran mercat asiàtic és un lloc on si compren els locals, orientals o no. Preus competitius, productes frescos de peix, carn, verdures i fruites, i productes de llarga durada. Un espai per a perdre l'oremus si ets una mica foodie. 

Els dracs adornen tot el mercat asiàtic

I aquí acabo la meva breu nota gastronòmica d’aquestes vacances on naturalment he assistit també a una típica barbacoa americana (sense musmellows de nit, perquè estava prohibit fer foc de camp per culpa d’uns incendis bestials a l’estat), he esmorzat pancakes amb sirope i ous remenats, menjat cookies a totes hores i vaig preparar un sopar a nord-americans a base de pa amb tomàquet, truites de patates i cava català.

Dalt esquerra, salmó al forn; dalt dreta, pancakes amb sirope
i ous remenats; barbacoa amb hamburgueses
fetes a casa i molts acompanyaments, i cookies sortint del forn

Hoy en la fiambrera: Breve nota gastro de Seattle. Léelo!

Today at the lunch box: Brief note about Seattle's gastronomy. Read it!

Ces boîtes à lunch: Brève note sur gastro du Seattle. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------