L'últim que per aquesta via m'ha arribat a les mans és la "El Gran Llibre dels Llegums" d'Anna García, amb fotografies de María Ángeles Torres i editat per Cossetània.
Sense dubtar-ho, puc dir que vaig sentir "amor a primera vista" per aquest llibre . No sé si per la fotografia de la portada o perquè com que jo vaig començar a menjar llegums de grandeta (molt grandeta) se'm va aparèixer com una benedicció i guia per a ampliar els meus coneixements sobre els llegums i la seva cuina, de manera que el meu horitzó de tàpers amb llegums també podria créixer. I per corroborar l'atracció pels llegums que va despertar el llibre en mi, després de fullejar diverses vegades les receptes del llibre, però abans de preparar-ne cap, vaig anar de cap a una botiga de les de venda a granel i vaig tornar a casa amb unes llenties caviar i uns fesolets per preparar algunes de les propostes.
El llibre, que agrupa les receptes per tipus de llegums (cigrons, llenties, mongetes, pèsols, faves i altres), després d'una interessant però breu explicació dels mateixos (origen, propietats, varietats i ús) proposa les diferents receptes on són els protagonistes. En total 250 receptes per a cuinar aquest aliment que tants beneficis aporta a la nostra dieta. Algunes de les receptes són conegudes de casa nostra o de la gastronomia peninsular, altres innovadores i unes quantes provenen de cuines foranes on els llegums tenen una gran presència. M'ha cridat l'atenció uns cigrons amb musclos, la sopa africana de cigrons amb coco, llenties amb poma, còctel de llagostins amb mongetes blanques, gaspatxo de pèsols amb menta, hummus de faves tendres o el pollastre Satay amb salsa de cacauets.
D'entre totes, la primera que he triat per preparar-me un tàper ha estat aquesta amanida de cigrons i gambes. De fet, no he seguit fil per randa la recepta sinó que l'he adaptat als productes que tenia jo a la nevera (d'això es tracta en certa manera de fer amb els receptaris si és que no parlem de rebosteria, no?... que et serveixin d'inspiració). Per què vaig triar aquesta? Doncs la resposta (o respostes) és (són):
a) per la facilitat de preparació;
b) perquè una amanida sempre va bé en una carmanyola;
c) perquè és una bona manera d'aprofitar restes d'aliments que ronden per la nevera (vegis un grapat de cigrons, el final de l'escarola, mitja dotzena de gambes salades i un parell de pebrots del piquillo que es van quedar sense farciment);
d) se'm va aparèixer una novetat fer servir els pebrots del piquillo en una amanida.
Després de preparar-la, menjar-la i compartir-la en imatges per les xarxes us puc assegurar que ha estat un tàper d'èxit, pel contrast de colors, de textures i de sabors.
Ingredients:
- escarola
- 6 gambes salades
- 60 g de cigrons cuits
- 2 pebrots del piquillo en conserva
- oli d'oliva extra verge
- vinagre de Mòdena
- Disposem l'escarola tallada en el fons de la carmanyola.
- Posem els cigrons i les gambes salades pelades.
- En un petit tàper posem els pebrots tallats petits amb una cullerada de vinagre i dues d'oli.
- En el moment de menjar afegim els pebrots condimentats per sobre de l'amanida.
Today in the lunchbox: Chickpea and shrimp salad inspired by "The Big Book of Vegetables". Read it!
Ces boîtes à lunch: Salade de pois chiches et de crevettes inspiré par "Le Grand Livre de légumes". Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada