30 d’agost del 2012

La meva primera paella

Si al teu passaport diu "Unión Europea. España", ets una mica cuinetes i et trobes amb amics estrangers, és probable que hagis de cuinar-lis una paella.


I així m'ha passat aquest estiu: HE CUINAT LA MEVA PRIMERA PAELLA (bé, per ser sincers la segona, perquè la primera la vaig fer quan tenia 14 anys --fa molts i molts anys-- per un concurs d'un esbart.... però això és una altre història).

Tornem al present: una trobada d'amics a Toulouse, i Nancy, l'americana, encara recorda (per bona) la paella que va dinar a casa dels meus pares ara ja fa set anys. No la vaig fer jo, no, sinó el meu pare que és més cuinetes que jo i un bon "paellero". D'un tema a l'altre, i com qui no vol la cosa, apa!, ja tinc una feina: fer per sopar una paella (ja sabeu que això de dinar és una cosa extravagant Pirineus amunt).

Primera cosa que vaig fer: trucar al meu pare per demanar-li la recepta

Segona: veure on l'anava a cuinar (foc d'inducció i paella de mànec... em sonava estarny). 

Tercer: comprar els ingredients (a un Auchamp, on predominen els escamarlans més que els llagostins i on en lloc de cloïsses vaig trobar escopinyes, i on l'arròs normal és una raresa i el safrà un miracle trobar-lo) i una paella (de Magefesa, made in Spain, i només per 11€, també al mateix hiper. Estic per tornar-hi a comprar una per mi!). 

Quarta: posar-m'hi a fer-la. En aquest moment em vaig adonar que havia comprat massa marisc (no fos cas que fes curt. Per això us recomano una peça de cada per comensal) però ja que hi era el vaig fer servir tot.

Tanta expectació va crear la meva paella, que fins i tot en Pierre, l'amfitrió, va prendre notes de com fer-la per atrevir-se a reproduir-la ell als seus amics gals (especialment ara que ja té paella ad hoc, regal de la que escriu).


Ingredients:
1 llagostí o gamba per comensal
1 escamarlà per comensal
500 gr de musclos amb closca
200 gr de cloïsses amb closca
300 gr de calamars frescos o descongelats
1 tassa de cafè d'arròs per comensal
2 tasses de cafè de brou de peix (el vaig comprar fet)
una mica de safrà
ceba
all
tomàquet
oli
sal

Com fer-ho:
Obrir el musclos i les cloïsses al vapor. Reservar l'aigua que deixen anar i als musclos treure'ls una de les closques.

En la paella amb un raig d'oli daurar els llagostins i els escamarlans. Retirar-los, i en el mateix oli fer un sofregit de ceba, all i tomàquet. Salar al gust i afegir el safrà. 

Quan el sofregit està fet afegir el calamars nets i tallats en rodanxes. Deixar fer uns minuts, i afegir l'arròs. Refregir una mica i quan està transparent abocar el brou.

Deixar coure uns 20 minuts (comprovar la cocció de l'arròs tastant un gra, i si encara no està fet afegir una mica més de brou i deixar que se'l begui). 

Cinc minuts abans d'acabar la cocció afegir el marisc, disposant-lo de la manera més graciosa que un sàpiga o que la paella et deixi.



Hoy en la fiambrera: Paella Léelo!
Today at the lunch box: Paella. Read it!
Ces boîtes à lunch: PaellaLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. No ha estat voluntari aquest proselitisme... però mira... tampoc em va importar gaire.

      Elimina
  2. no sembla la primera, Marga!!! Carai, carai, quina bona pinta. Felicitats per l'èxit! per cert, el meu blog ja està altra cop en marxa i curat ;-) Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que ho era.... i no estava malament del tot, encara que l'hauré de practicar molt més sovint.

      Per cert, el meu pare ja m'ha criticat lo poc "graciosament" que vaig disposar el marisc :)

      M'alegro que ja estigui bé el teu bloc. Ara mateix m'hi passo.

      Elimina
  3. Mmmmh... molt bona pinta! Segur que et va quedar boníiiissima.
    Jo sóc del parer que a cada casa es fa la paella de manera diferent i que gairebé sempre queda bona. Però, quan als meus amics valencians els dic que aquí tothom posem ceba al sofregit, se'm tiren a sobre! Segons ells, això és un sacrilegi, perquè l'arròs s'estova. I quan els explico que jo poso pèsols, carxofes i unes tiretes de pebrot vermell fregit per sobre, em volen "matar"... En fi... ells s'ho perden! L'arròs és tan agraït que ho accepta tot.
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, i tant que cadascú fa la seva paella.... i de fet diria que quasi tots els plats cadascú els fa a la seva manera. Aquesta és la gràcia de la cuina!!!!

      Provaré amb les teves verduretes en la meva propera paella.

      Elimina
  4. Hi ha tantes formes de fer paella, com families que les fan.
    De totes maneres es un dels plats junt amb la truita de patates, mes turistics...
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isabel, tens tota la raó. La truita i la paella és el que de nosaltres i la nostra cuina coneixen arreu.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...